Dues últimes jornades d’Espai Ciència

Ahir vaig ser a la tarda a Barcelona per tornar a ser a l’stand que tenim a l’Espai Ciència del Saló de l’Ensenyament. Divendres hi van ser la Sílvia Simon, en Gerard, la Clàudia, en Joan Miró i també l’Ànnia, que van continuar els tallers que dimecres i dijous vam fer.

Ahir al matí, en Sergi i la Paula van ser els encarregats de comunicar ciència al públic assistent a l’Espai Ciència. A partir de les quatre, jo els vaig rellevar, fins que el Saló va tancar a les vuit de vespre. Avui mateix, la Laia Vicens se n’encarrega, fins que el Saló tanqui a dos quarts de tres.

Els assistents a la jornada de cap de setmana són ben diferents dels altres dies. Es tracta d’un públic sobretot familiar, moltes vegades amb fills no preuniversitaris, mentre els fills grans s’informen als stands de les diferents universitats. Això fa que el públic a Espai Ciència sigui més relaxat, que s’estiguin més a l’stand, i que tinguin més capacitat d’atenció a les explicacions. A més tant ahir al matí com a la tarda, vam fer força màgia (a més del #tpqee i les capses de Smullyan, que han triomfat). La màgia és tant potent que s’ho pot menjar tot, i fa que els visitants no vulguin marxar. A més, fa que qui és al taller es cansi, ja que no pot resposar.

Per a una altra fira, crec que haurém d’introduir vàries millores:

  • Informació clara sobre les activitats, sobre el seu  objectiu i sobre el seu funcionament (aquest cop era un pòster informatiu més aviat)
  • Una taula amb cadires al voltant, per poder fer tallers més resposats.
  • Horaris per fer alguns tallers, per exemple #WeekDayRings. Això atrau els visitants.

L’experiència a l’Espai Ciència, com a primer cop que hi participem, ha estat positiva, encara que ens ha costat energia, temps i diners. Haurem d’avaluar-la juntament amb la participació a #YoMoBCN, i veure per on anem en el futur. Hem tingut la mala sort de no poder comptar amb els estudiants-becaris de grau, que estaven d’exàmens, i això ens ha complicat l’organització.

Les tardes de dimecres a divendres han estat massa fluixes, i en general ha semblat una inversió de temps i personal desproporcionada. En canvi, al matí la densitat de particpants és altíssima i fins i tot difícil de gestionar.

En sortir ahir del Saló de l’Ensenyament, em va sorprendre trobar molta gent al carrer: hi havia un festival de llum i color a les Fonts de Montjuïc. No viure a Barcelona proporciona aquestes sorpreses agradables.