Comments for Edunomia

Comment on Events Amplificats i preservació de la memòria by Remote Live Blogging « The Event Amplifier

Remote Live Blogging « The Event Amplifier — Mon, 06 Sep 2010 13:33:22 +0000

[...] account. After the event, blog posts were published by Marieke Guy, Ann Priestly, Jordi Poater and Miquel Duran reacting to the talk, whilst Brian himself blogged to answer some of the questions from the remote [...]

Comment on Presentació dels recursos educatius de Girona: màgia educativa by Lo Marraco » Blog Archive » El sorprendente Carbono

Lo Marraco » Blog Archive » El sorprendente Carbono — Sat, 04 Sep 2010 18:25:27 +0000

[...] una molecula de Buckminsterfullereno que encierra un átomo de Helio y que recientemente comentaba en una charla en Girona, el descubrimiento este verano de grandes cantidades de C60 en el [...]

Comment on De llengües planificades i de globus terraquis by Karles

Karles — Fri, 20 Aug 2010 18:12:52 +0000

“…és consustancial a la humanitat de diferenciar-se, de crear dialectes, d’amagar, de donar riquesa a les paraules… ”
Suposo que en la humanitat sempre han conviscut les forces que menen cap a la diversitat i les que menen cap a la unió. Actualment estan desapareixen a gran velocitat (des del punt de vista historiogràfic) moltes llengües i dialectes i no s’observa un fenòmen de dialectització que ho compensi. L’esperanto justament es troba del costat dels defensors de la diversitat, és una eina per frenar, en allò que sigui possible, la voracitat de les llengües majoritàries. L’esperanto és, alhora, enriquiment i esperança (tal com suggereix el mateix nom). És l’ombudsman de les llengües. Allò que s’aconsegueix amb l’esperanto no serà mai allò que aconseguirem sotmeten-nos a l’anglès o altra llengua dominant de torn.
Sobre l’anglès s’ha mitificat molt. Quanta gent del nostre entorn es capàç de mantenir un debat en anglès amb fluidesa? l’anglès costa diners i temps, coses de les quals no disposa la majoria de la població mundial. Els que ens defensem en anglès som una èlit i no en som prou conscients d’això.

Comment on D’on som? Com volem ser informats? by juanma

juanma — Wed, 04 Aug 2010 23:03:14 +0000

Potser s’hauria d’explicar a la gent que país != llengua. O potser si haguessiu dit Catalonia…

Comment on Can a scientific meeting be amplified? (9gisem – v) by A Tweet Takes Me To Catalonia « UK Web Focus

A Tweet Takes Me To Catalonia « UK Web Focus — Mon, 02 Aug 2010 08:12:47 +0000

[...] professor at the University of Girona and on his English language blog I recently read his post on Can a scientific meeting be amplified? (9gisem – v) and learnt about The IX Girona Seminar, an amplified conference for [...]

Comment on Webs i equips web de les universitats by Anna

Anna — Sat, 31 Jul 2010 19:38:08 +0000

Bé, el gràfic és una mica exagerat potser, però tampoc crec que es desviï massa de la realitat. Amb eines 1.0 o 2.0, sembla que encara no hem acabat de canviar el xip d’elaborar les informacions que pensem (amb quin criteri?) que interessen: des d’una banda i unilateralment. Em temo que donar resposta a necessitats ens obliga a introduir el concepte d’informació àgil en la comunicació institucional. I la clau no està en les eines, està en les persones i les actituds. Reciclar professionals de l’1.0 al 2.0 és una tasca que requereix formació i recursos, però no crec que tampoc tants com perquè les crisis pressupostàries siguin l’impediment més gran. Potser amb saber què volem i com ho volem n’hi haurà prou: després, aplicar la coherència de destinar recursos allà on pensem que cal. Bon post!

Comment on Sostenibilitat i escalabilitat de twitter by miquel

miquel — Sun, 25 Jul 2010 14:26:39 +0000

Així i tot, no seria pas mala idea que en tinguéssis una còpia en algun lloc… potser de forma local mitjançant un client de correu electrònic via POP3, o amb algun del serveis de backup.

Comment on Sostenibilitat i escalabilitat de twitter by Mariàngela

Mariàngela — Sun, 25 Jul 2010 09:02:23 +0000

Potser que comenci a desar al disc dur els milers de cartes que conservo a gmail. De fet, sobrevivim a base de pèrdues, així és que no vindria d’una. Amb tot, esperem que funcioni molts anys més.

Comment on Rànking web d’universitats: una nova edició per millorar by miquel

miquel — Sun, 25 Jul 2010 08:27:21 +0000

Marc, estic d’acord amb el que dius. Al web de webometrics s’hi diu només de començar “We intend to motivate both institutions and scholars to have a web presence that reflect accurately their activities.”. La intenció és bona. Les FAQ http://www.webometrics.info/Webometrics%20library/FAQ.pdf també són interessants de llegir.

Comment on Rànking web d’universitats: una nova edició per millorar by MarcG

MarcG — Sat, 24 Jul 2010 21:24:11 +0000

Miquel,

El rànquing és clarament millorable, crec que li falta aprofundir en més aspectes, es queda a un nivell massa superficial.

Tanmateix, també entenc que aprofundir implicaria un augment de costos i, per tant, probablement una reducció de les webs estudiades, és a dir, deixaria de ser universal.

A més, tot i que parles de reputació digital, no crec que aquest sigui l’objectiu de l’estudi. Aquest es centra només en els webs, no en l’estratègia digital més enllà dels webs, per exemple, tal com comentes, no entra a valorar aspectes relacionats amb les xarxes socials.

Segurament caldria modificar l’estudi per deixar de ser un anàlisi de webs universitàries, per acabar sent un estudi de la presència digital d’universitats…

Comment on El repte de ser una bona universitat by MarcG

MarcG — Thu, 22 Jul 2010 06:01:36 +0000

Relacionat amb el que comentes, fa pocs dies que es va donar a conèixer una nova versió del rànquing de webs de les universitats i institucions acadèmiques superiors de tot el món. Ahir en vaig fer ressò al blog.http://is.gd/dBHY9 Salutacions.

Comment on És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques? by MarcG

MarcG — Wed, 21 Jul 2010 20:58:21 +0000

Perdona!, m’he oblidat de comentar que jo parlava en un sentit general, no em referia a només el món de la ciència on, per cert, comparteixo la vostra visió de preeminència de l’anglès.

Comment on És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques? by MarcG

MarcG — Wed, 21 Jul 2010 20:55:24 +0000

Gràcies per la referència Miquel.

Certament crec que aquest debat el tindrem sempre.

Si protegim massa la nostra llengua es pot donar el cas que la nostra societat no domini altres idiomes i, en un món tant globalitzat com l’actual, això pot ser un suicidi econòmicament parlant.

Però si anem a l’altre extrem podem caure en l’error de perdre la nostra raó de ser (a part de perdre la nostra llengua), de perdre la nostra cultura, la nostra identitat…

Per tant, com sempre passa, cal buscar l’equilibri, cal posar-hi seny…

Desgraciadament el tema de la llengua està molt polititzat, això fa que els extremistes acabin monopolitzant el debat i anulant el sentit comú.

Cal fer pedagògia, tenir paciència i, com et deia, aplicar el nostre famós seny

Comment on És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques? by La lectora corrent

La lectora corrent — Wed, 21 Jul 2010 19:26:45 +0000

Crec que depèn de l’objectiu de la publicació i del públic a qui s’adreça. Si es publica per a TOTA la comunitat científica, és evident que l’anglès ha de ser la llengua d’elecció, i una revista internacional. Si es tracta de temes més locals i els articles van a un públic més nostre, el català és més adient. Com que el meu camp és el de la biologia, posaré l’exemple d’un biòleg (de manera genèrica, no un en especial) que envia els resultats del seu treball de recerca a una revista internacional (no importa el lloc de publicació) i si pot ser, que tingui un bon factor d’impacte. Per altra banda, pot publicar en català –i em sembla bo que ho faci– un altre tipus d’articles, com ara una revisió sobre el seu camp de recerca, a la revista “Treballs de la Societat Catalana de Biologia”.

Comment on És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques? by miquel

miquel — Wed, 21 Jul 2010 11:27:45 +0000

Eduard, també podríem apropar el pbole a la ciència. O potser fins i tot millor, tots dos es podrien apropar una mica. En tot cas, coincideixo amb el teu plantejament

Comment on És bo que l’anglès sigui la llengua normal de les publicacions científiques? by Eduard

Eduard — Tue, 20 Jul 2010 20:20:50 +0000

En aquest sentit jo tinc una opinió bastant radical: l’anglès i prou és la llengua de la ciència. En la meva opinió és un error canviar el vehicle de comunicació de la ciència per acostar-lo a les masses; perquè el preu a pagar per apropar la ciència al poble seria allunyar-la de la resta de la comunitat científica. Ja hi ha gent per fer de vincle entre “l’èlit científica” i “el poble”, aquests darrers sí que cal que comuniquin en la llengua del poble.

Comment on Al Curs d’Estiu de Criptografia, la frontera de la Quàntica by Edu

Edu — Mon, 19 Jul 2010 09:10:10 +0000

Jo vaig fer el curs de criptografia l’any 2000 i en guardo molt bons records!

Salut!

Comment on NITS: Innovació a la Cultura by Xavier

Xavier — Mon, 19 Jul 2010 05:56:24 +0000

Eps… Que jo no vaig dir que no tinguessin risc! El que vaig dir és que no tenen risc inherent al projecte. Desenvolupar un nou model de vehicle elèctric té un gran risc per una empresa automobilística: risc organitzatiu (han de fer una bona planificació del projecte), però també risc inherent (cost de desenvolupament, incertesa tecnològica i incertesa de mercat). En el cas d’innovacions organitzatives, el risc inherent és mínim o inexistent.
Hope it helps!
XF

Comment on NITS: Innovació a la Cultura by Anna

Anna — Sun, 18 Jul 2010 08:15:41 +0000

Un bon resum dels N-I-T-S. Pel que ens pertoca de més aprop, potser subratllaria la idea que les administracions públiques haurien de ser -precissament, perquè es belluguen en uns paràmetres que minimitzem riscos- els mascarons de proa de la innovació. Tant li fa l’àmbit, però caldria esdevenir laboratoris d’innovació a tots els nivells. Per això, crec que és una gran errada ubicar la innovació tan sols en algunes parts de l’estructura o de la jerarquia. D’això, només extreure’m el malbaratament de la “llarga cua del talent” de la que tant en parlem.

I després hi ha quelcom en què difereixo notablement del que va dir en Xavier: les innovacions organitzatives sí tenen cost. De vegades, massa elevat. Els ecosistemes innovadors estaran també entreteixits per les persones. Posar els ingredients i les bases perquè les formes d”organitzar-se siguin un bon brou de cultiu per a la innovació depèn de les eines, de l’entorn, de les regles del joc, però també (i més important) de les persones. En conseqüència, no es pot fer i desfer sense una idea clara, perquè això ens aboca a perdre potència i credibilitat per seguir innovant organitzativament, per construir aquest substrat. I sense això, difícilment crearem biòtops innovadors.

Comment on Compartim: organitzacions, participació i xarxes by X Seminario Compartim – Las Organizaciones en la Epoca de la Participacion y las Redes Sociales por Luis Suarez | TRAVEL TIPS

Sun, 18 Jul 2010 06:17:10 +0000

[...] under "De com un dinosaure a la xarxa es converteix en pardal", Miquel Duran under "Compartim: organitzacions, participació i xarxes" (whο included аѕ well ѕοmе οf thе live chirping [...]