Areticle publicat el 17/7/2003 al Diari de Girona, juntament amb en Miquel Solà
Dijous i divendres 17 i 18 de juliol tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona la XIX reunió de la Xarxa de Química Teòrica de Catalunya, amb participació de 120 investigadors que provenen principalment de 21 grups de recerca de Catalunya. La setmana vinent, del 21 al 24, 80 investigadors d’arreu del món s’aplegaran dins del marc del VI Seminari de Semblança Molecular. Tots dos esdeveniments estan organitzats per l’Institut de Química Computacional, en col.laboració amb el Departament de Química.
Aquests dos actes, juntament amb molts d’altres organitzats per la Facultat de Ciències o pels Departaments i Instituts de Recerca relacionats amb la Química, mostren la potencialitat de la Universitat per oferir a la societat estudis relacionats amb la Química. Això es complementa amb l’èxit obtingut en convocatòries competitives de recerca i en l’increment de la transferència de tecnologia.
Certament, no es passen moments especialment bons per a la Ciència. Cada cop més costa captar estudiants de secundària per als estudis científics, i cada cop n’hi ha menys. I per postres, la Química, al contrari de la Biologia o les Ciències Ambientals, no gaudeix de gaire bona imatge mediàtica. Termes com ara “guerra química”, “armes químiques”, “amenaça química”, o “contaminació química” surten habitualment en els mitjans de comunicació tot projectant una imatge poc favorable de la Química. Tanmateix, l’existència de personatges tenebrosos com el mateix Ali Hassan Mejid, cosí de Saddam Hussein, conegut amb el nom d'”Ali el químic” i responsable de la utilització d’armes químiques contra 2500 presoners kurds, té poc a veure amb la Química com a ciència, però té un efecte pervers sobre la imatge d’aquesta.
Val a dir que la Química és segurament la ciència que més ha contribuït a millorar la qualitat de vida i el benestar de la nostra societat i afavorir la seva democratització, tal com afirma Roald Hoffmann, premi Nobel de Química de l’any 1981, en el seu llibre “The Same and not the Same”. Aquest llibre conté múltiples casos on es destaca la importància que per la societat ha suposat la recerca en l’àmbit de la Química. A tall d’exemple comentar que quan a l’any 1960 comencen a aparèixer els tractaments de quimioteràpia, el percentatge de supervivents en un bon nombre de càncers passa d’aproximadament el 20% al 80%. Desgraciadament per a la Química, l’èxit de teràpies com aquesta s’atribueix a la Medicina de forma exclusiva, i és d’aquesta manera que molts joves tenen una imatge positiva de la Medicina i en canvi no la tenen de la Química.
Les dues trobades de química teòrica són un exemple de les noves apostes que fa la Universitat de Girona per oferir uns estudis de Química i una recerca en Química de qualitat: per un cantó, es posa èmfasi en un tipus de química nou, el que enlloc de fer-se al laboratori es fa en ordinador, i que permet fer troballes que d’altra forma no es farien. Per un altre cantó, en la taula rodona que es durà a terme dijous al vespre, es farà una reflexió sobre la millor manera d’encarar els estudis relacionats amb la química en el nou marc europeu d’ensenyament superior. La química verda, el modelatge de molècules d’interès farmacològic o biològic, la catàlisi i nanociència, són algunes de les propostes que s’estan treballant com a postgraus en el nou marc europeu; aquests postgraus es podrien oferir en el futur després d’un grau generalista de química o de ciències.
La revolució que significa la convergència europea de l’ensenyament superior comporta, doncs, una gran oportunitat per a tots. En particular, els químics de la UdG hi apostem fort.