Article publicat al Diari de Girona el 14/12/2004, per Miquel Duran i Alfons Polo
La nostra societat assumeix com a normal que la paraula química equivalgui a la pràctica a dolent, no natural. Frases com “aquesta beguda té molta química” o “la pudor de la fàbrica dels químics” són ben presents en els gironins. La Química és culpada de força quantitat dels mals que ataquen la nostra societat. Però, realment la Química és la principal culpable del canvi climàtic o de la baixa qualitat de l’aire?
Precisament fa ben poc la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE) ha publicat un informe sobre la contribució dels diferents sectors productius al compliment del Protocol de Kioto, que vol frenar el canvi climàtic provocat per l’increment de gasos que provoquen l’anomenat efecte hivernacle. Encara que la percepció social sigui la contrària, la realitat és que les indústries del sector químic han estat les úniques que han disminuït l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (-4%), en contrast amb el conjunt de sectors industrials i amb el conjunt de totes les activitats que van augmentar les seves emissions en un 29.5% i 40% respectivament. I encara  més sorprenent (i positiu) és que el sector químic, malgrat ésser el segon sector productiu de l’estat segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) 2003, només en genera el 3% del total d’aquestes emissions. Malhauradament, el sector de generació d’energia (25%) i el sector d’automoció (23,5%) generen cada dia més gasos, en un creixement que sembla imparable. Precisament en relació a la indústria gironina, tan química com no química, el 9 de desembre aquest mateix diari va detallar la seva contribució a la reducció de l’emissió de CO2 a l’atmosfera
El comportament exemplar de la indústria química en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’arrodoneix amb la reducció d’un 13% en el consum d’energia, la reducció d’un 52% en la contaminació per tona produïda, la disminució en un 80% dels vessaments en 10 anys, i el retall d’un 12% en la generació de residus perillosos per tona. Més encara, el consum d’aigua s’ha reduït a la meitat.
Estem, doncs, davant d’un problema més social que no pas científic o tècnic. L’augment constant del consum d’electricitat i de gasolina, per a usos residencials i comercials, no permet rebaixar l’emissió de gasos, i fa que els esforços per reduir les emissions per part de la indústria química no siguin prou valorats.
És en aquest context que els professors del Departament de Química i de la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona s’enfronten al repte de formar bons químics. Per això cal senyalar dos característiques importants dels estudis de química a Girona. Per un cantó, s’estan encaminant cap a el concepte de “Química Verda”, amb el qual les activitats químiques contaminaran menys perquè no es generaran residus. Per un altre cantó, els diferents grups de recerca del Departament de Química orienten bona part dels seus projectes de recerca a millorar les nostres condicions de vida. Per exemple, professors i investigadors de química analítica treballen en química ambiental, d’altres de química inorgànica treballen en catàlisi, per fer més selectius els processos i eliminar la formació de subprodutes (residus), i els de química orgànica busquen nous processos que eliminin la necessitat de reactius o dissolvents contaminants i/o tòxics.
No tot són flors i violes per a la indústria química. Encara hi ha molts processos per millorar i molts compostos tòxics per deixar d’utilitzar. Però estem treballant en la bona direcció. Esperem que les frases amb connotacions negatives per a la química, no ajustades a la realitat, vagin despareixent, i que es mantinguin les més positives com “aquestes dues persones tenen química”. Potser som uns somnia-truites, però la realitat és tossuda i s’acabarà aconseguint.Molts gironins recorden les olors de la fàbrica Pagans, els canviants colors de l’Onyar vistos des del Pont de Pedra, o el perfum de la Torras en arribar a la Costa Roja des de Figueres. Però avui són això, només un record. No és això un símptona que la societat progressa en la bona direcció?