En l’edició de 30 de setembre passat, aquest mateix diari publicava un article en què es presentaven dades sobre la recerca en química a Espanya per a diferents centres investigadors. S’hi va incloure una taula que ordenava les universitats i el CSIC pel número de cites rebudes, és a dir, per l’impacte de la seva recerca en la comunitat científica mundial.
El titular i el contingut de l’article, però, induïen una mica a l’error, en establir que la UdG ocupa el lloc 635 en el rànking mundial de qualitat d’investigació en química, i el lloc 26 (i avantpenúltim) en el rànking espanyol de qualitat. Des del nostre punt de vista, es va fer servir inadequadament la paraula qualitat, en barrejar els conceptes d’impacte total de la recerca i d’impacte relatiu de la recerca. Seria el mateix que dir que Andorra és poc productiva perquè té un Producte Interior Brut (PIB) molt inferior al dels Estats Units, quan el que cal comparar per parlar de productivitat és el PIB per habitant.
Per il.lustrar la important diferència entre aquests dos tipus d’impacte de la recerca, es pot analitzar la taula que acompanyava l’article esmentat. Per exemple, la Universitat Complutense de Madrid ha publicat 2036 articles en el període de 10 anys (1994-2003), els quals han tingut un fort impacte en la comunitat científica, perquè han rebut 14341 cites. En canvi, la Universitat de Girona, en el mateix període, ha publicat 399 articles i ha rebut 3235 cites, que és un impacte molt menor. Vol dir això, tal i com titulava l’article, que la UdG té una menor qualitat de recerca en química que la Complutense? La resposta és òbviament negativa, perquè la mateixa taula conté la relació entre cites rebudes i articles publicats, que és de 7,05 per a la Complutense i de 8,11 per a la UdG. És a dir, en promig una publicació de la UdG té més impacte que no pas una de la Complutense, i per tant en promig es pot considerar millor. Evidentment la Complutense és molt més gran, i té més impacte total, però la UdG té més impacte relatiu, que és el que correspon al concepte de qualitat.
Així doncs, hagués estat millor haver relativitzat la qualitat de les universitats espanyoles atenent a la columna de cites rebudes per article. S’hi pot descobrir llavors vàries coses interessants. Clarament, la UdG està en en novè lloc en el rànking espanyol de qualitat de recerca en química, molt per davant d’universitats tan importants com la pròpia Complutense i força per davant del Consell Superior d’Investigacions Científiques i d’universitats tan prestigioses com la del País Basc, de Santiago, d’Oviedo, de Sevilla, de Granada, de Salamanca o de la Politècnica de Catalunya. De fet, la UdG forma part del “TOP-10” de la qualitat de recerca en química a Espanya, molt a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona i no gaire lluny de la resta d’universitats, liderades clarament per la Universitat Politècnica de València. Més encara, de les universitats petites de recent creació a Espanya, la UdG només és superada per la Universitat Rovira i Virgili. Curiosament, en aquest TOP-10 espanyol, tots els centres corresponen a universitats de l’arc mediterrani, amb l’excepció de la Universitat Autònoma de Madrid. I quatre centres catalans estan entre els 9 millors.
Però una altra ullada a la taula publicada pel DdG encara mostra dues coses més: primera, que només 28 centres investigadors espanyols tenen un impacte en la química mundial prou rellevant com perquè figurin en els rànkings; de fet, hi ha 6 universitats públiques i 3 privades que, malgrat que oferten estudis de química, no tenen prou impacte per aparèixer a la llista. La UdG no és doncs l’avantpenúltima, tal com mencionava l’article, sinó la novena entre 37. Ã’bviament, la UdG tampoc no ocupa el lloc 635 del rànking mundial d’investigació en química, sinó un lloc molt superior.
Una segona cosa és que, a casa nostra, a la Universitat de Girona, només l’àmbit de la química té prou impacte per figurar en la taula de rànkings. Afortunadament, en el futur estem segurs que hi veurem altres camps, com l’ecologia, que ja estan apareixent en estudis de qualitat.
A part de la nostra clarificació de l’anàlisi de la taula publicada el 30 de setembre, ens podríem preguntar també quina és la productivitat dels centres investigadors, és a dir, quantes cites rep de promig un investigador. També ens podríem preguntar per l’excel.lència de la investigació, és a dir, quantes publicaciones reben un número de cites molt elevat i són considerades excel.lents. Respecte d’ambdós aspectes hi estem treballant i seran fruit d’un article posterior.