Edunomia

Aquests dies ja portem diversos rànkings d’universitats americanes… aquí hi són molt aficionats. Per exemple, acaba de sortir la llista ‘universitats “Top Party”, és a dir, aquelles més “divertides”… guanya la de Wisconsin. http://www.princetonreview.com/college/research/rankings/rankings.asp Hi ha moltes altres categores! Només cal remenar una mica per aquest web. Com que Girona es vol agermanar amb Nashville, és interessant mirar-hi la U. Vanderbilt, que hi surt en algunes categories… En particular, destaca com a universitat que no aprecia gaire l’homosexualitat (16) i com a universitat amb poca interacció entre races i classes (4). Em sembla que el rànking es fa per entrevistes als alumnes, sobre tot.

M’ha semblat interessant el rànking que fa el Washington Post… http://www.washingtonmonthly.com/features/2005/0509.collegeguide.html
a diferència del rànking de US News & World, que premia l’excel.lència acadèmica, http://www.usnews.com/usnews/edu/college/rankings/rankindex_brief.php Universitats prestigioses ocupen llocs ben diferents als rànkings: per al WP, Vanderbilt no està entre les millors 30; per als USNW, és la 18… Ptinceton i Harvard varien molt, també. Les Univ. de California estan sempre molt ben situades, i són les millors universitats públiques. El rànking del WP mira quin grau de servei fa cada universitat a la societat americana… No està pas malament i podria agafar-se alguna referència per a les univ. catalanes… És interessant veure que un element (entre molts d’altres) que valoren força és l’aportació de cada univ. a la ROTC, és a dir, a la reserva d’oficials (per exemple, al ROTC de l’Army, després de graduart-e en qualsevol disciplina, has d’estar-te 4 anys a l’exèrcit… no sé si els poden enviar a Irak o Afganistan, però suposo que deu haver-hi alguna lletra petita en algun lloc…). Encara que per als nostres valors això potser no seria gaire ben vist, des del punt de vista americà el fet que una universitat promogui la ROTC sembla més ben vist… També valoren el voluntariat, que aquí correspon al “Peace Corps”.

He vist a les llibreries que també ha sortit una edició del Newsweek sobre “colleges petits que poden comportant una excel.lent formació universitària”… http://www.msnbc.msn.com/id/8931674/site/newsweek/

Llegint pel cim l’informe de l’UGA sobre l’ensenyament de grau, m’he adonat que les universitats americanes solen tenir un conjunt de centres per comparar-s’hi (”benchmarking”):

(a) Les peer universities, que són les són comparables (crec que la mida importa)

(b) Les aspirational universities, que són aquelles que reconeixen que són millors, i a les quals s’hi volen semblar (moltes vegades són més grans).

En (b) sol haver-hi les universitats de més renom, com per exemple la Univ. California-Berkeley, o Cornell Univ, Harvard, etc. Al menys per a les Univ. de 2n nivell (hi ha un informe anual d’US News & World Report que classifica les universitats). En el cas de l’UGA, les llistes (a) i (b) venen definides pel Board of Regents. Suposo que també es pot parlar de peer i aspirational per a un determinat departament o estudi.

Permeteu-me fer una reflexió. Als USA les universitats competeixen pels estudiants, i els estudiants competeixen per les universitats… No és el mateix tenir un grau a l’UGA que tenir-lo a la Georgia Perimeter State University… Ino és el mateix perquè el nivell que cal per entrar-hi no és el mateix, i (se sobrentèn que) el nivell de sortida tampoc no és el mateix. Al sistema català (al menys de moment) no hi ha competència entre univeristats, ni els estudiants la busquen, així que cada universitat té una bona representació de tots els tipus d’estudiants… I això vol dir tractar bé els “cracks” i també els de “cinc justet”. Però això també vol dir més complicació a l’hora d’oferir graus, postgraus, de fer les classes, de motivar els estudiants i organitzar la docència… Els químics sabem que publicar un article en la revista X és més difícil que publicar-lo en la revista Y… per tant ens movem en un sistema competitiu semblant al dels estudiants/universitats americà…

En fi, reflexions d’agost.

Bon estiu!

A la UGA no estan gaire contents del nivell de sortida dels estudiants (sí que n’estan del nivell d’entrada). Avui el diari local (http://onlineathens.com) es fa ressó d’un informe de l’UGA sobre aquest tema. Em fa gràcia perquè en una de les seves principals conclusions diu que s’hauria d’abandonar la idea que l’educació universitària és una preparació per a una feina (carrer/job) específica,
i que en canvi hauria de preparar l’estudiant a viure una vida que valgui la pena vivir-la (perdoneu, però he intentat traduir “prepare you to live a life worth living”. L’informe complert està a http://www.uga.edu/provost/tskfrcrpt05.pdf .

Ahir a El País hi vaig veure per casualitat un article sobre un estudi de competitivitat en els projectes i+d. S’hi menciona la UdG com a una universitat que està fent un esforç per aconseguir finançametn per la via de projectes i+d. Llegint l’article no queda prou clara la situació de la UdG, així que he anat a la font original, mencionada a El País, i he vist que la UdG ocupa diferents llocs sobre un total de 48:

31 en projectes concedits (p. 282)
33 en finançament total (p. 283)
38 en professorat (p. 284)
3 en projectes sol.licitats per professor (p. 284)
30 en finançament aconseguit (p. 286)
25 en èxit (no lliga amb el 24 de la p. 297) (p. 286)
4 en projectes concedits/professor (p. 287)
24 en percentatge d’èxit: projectes concedits sobre sol.licitats (p. 287)

“Professor” està agafat com a TU+CU+CEU. Això explica que s’estigui prou bé en el rànking de projectes sol.licititas i en el de concedits per professor - ara no s’hi estaria, perquè molts dels investigadors ja són funcionaris. Aquest concepte de “professor” afavoreix les universitats més noves, que tenen ajudants/associats que de juguen el paper de TUs a les universitats més consolidades. Si s’agafés el número actual, la situació segurament canviaria… Jo crec que les dades no són en general gaire significatives, perquè tot depèn de la tipologia de recerca de cada universitat. Potser la dada més interessant és que estem en el lloc 24 de 48 (a la meitat, doncs) en la taxa d’èxit…

Respecte de la UdL i la URV, la urv està 4 llocs darrere nostra en finançament total, i 4 també en èxit. La UdL està prop de la cua en totes dues coses… Curiosament la UJI també està per darrere la UdG…

L’article fa un especial punt en les ciències socials… aquí el rànking de la UdG és força pitjor.

En una visita que hem fet a Chattanooga (Tennessee), hem vist, a part d’un excel.len Aquàrium doble, un ascensor urbà que segueix el pla inclinat d’unes escales. Hi hem pujat i la veritat és que ha estat agradable: força ràpid, gens sorollós, confortable.

Potser això seria una solució raonable per a algunes escales llargues de Girona. Qui sap, poser seria una bona idea per pujar a la Plaça de Sant Domènec des de baix a Girona?