El suplement Domingo d’El País publica avui un reportatge sobre la “generació dels mil euro”. És interessant la taula sobre el percentatge d’universitaris amb treball del seu nivell acadèmic, i el percentatge d’atur entre titulats superiors.
Espanya és dels llocs on el treball dels universitaris es correspon menys amb el seu nivell de titulació. Igualment, l’atur és el més elevat, juntament amb Grècia i Itàlia. L’article no dóna números absoluts d’estudiants unviersitaris, per la qual cosa aquestes dades podrien provenir d’un número d’estudiants molt més elevats, que se sumaria a una menor oferta de feina.
Han de treballar els universitaris directament d’allò que estudien? Han de tenir una feina del nivell del que han estudiant? Què vol dir nivell? De fet, moltes feines relacionades amb cicles formatius, de caire més professional, estan millor retribuïdes. Per què els nostres joves volen estudiar, doncs?
Potser és perquè els nostres joves (i tothom) són curiosos, els agrada conèixer més coses. Potser perquè estem avançant cap a una verdadera societat del coneixement. Potser perquè encara són idealistes i són a la Universitat pel gust d’aprendre. Per la passió que compora estar entre gent que sap ser crítica.
Sovint es diu que el futur comportarà una formació continuada al llarg de la vida d’una persona. Això farà que els seus coneixements siguin superiors als que els calin per ocupar el seu lloc de treball, a allò que socialment es perceb com a adequat.