Avui El País publica un article sobre les biblioteques dels centres no universitaris. No tan sols solen estar poc dotades, haver-hi poc espai i poc personal, sinó que els alumnes les visiten poc. Aquesta és la conclusió d’un informe de cara a la nova Llei d’Educació.
És evident que entre els diferents centres de primària i secundària deu haver-hi força diferències. Però també és evident que, en el cas partiuclar de l’ensenyament secundari, els alumnes no tenen pas gaire temps d’anar a les biblioteques, perquè tenen un horari molt atapeït, i fora d’aquest horari hi ha la percepció que cal fer activitats extraescolars o esport.
Per exemple, sembla que sigui semi-obligatori anar a classes d’anglès a una acadèmia o rebre’n classes particulars. Als alumnes no els queda gaire temps per visitar les biblioteques. De fet, caldria repensar, potser, el paper de les biblioteques de secundària i acostar-les al nou model de les biblioteques universitàries (segur que en alguns centres de secundària ja és així). Uns llocs en què els alumnes poden accedir a tot un món de recursos educatius i, en particular, llegir.
En l’article mencionat d’El País s’esmenta “El problema de la falta de personal para atender estas salas escolares de estudio podría, quizá, mitigarse, con esta otra propuesta: Que todas las carreras universitarias incorporen una asignatura optativa de apoyo a la educación; aquellos alumnos que la eligieran dedicarían ese tiempo a actividades como el cuidado de las bibliotecas, apoyo a los alumnos en el aprendizaje de la informática…”. Potser no és pas mala idea – de fet, aquesta proposta hauria de formar part del curriculum que haurien de seguir aquells estudiants universitaris que vulguéssin esdevenir professionals de l’ensenyament secundari.