Article publicat al Diari de Girona el 29 de juny de 2005
El món que ens envolta ens proporciona moltes de les coses que necessitem. De fruita, verdura, carn o peix en podem trobar cada matí al mercat, amb altres productes igual de frescs i ufanosos. A part d”aliments, la terra també ens proporciona minerals d’on en podem treure metalls per fer eines, per defendre’ns i, per què no, per lluir. Les persones sabem transformar aquests aliments i materials proporcionats per la Natura i fer-los més agradables, més saludables, més eficients o més bonics. Aquestes transformacions poden correspondre a vegades a processos físics, d’altres a processos biològics, i moltes vegades a processos químics.
Precisament en el marc dels Premis d’Investigació de Batxillerat en Química, convocats pel Departament de Química de la UdG amb l’ànim d’estimular la realització de treballs de recerca de batxillerat en aquesta branca de la ciència, vam poder conèixer fa poc alguns aspectes apassionants de les transformacions químiques a partir de les exposicions dels treballs premiats, efectuades a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la UdG.
Els treballs que van resultar premiats incidien en aspectes transversals del coneixement com l’alimentació, la moda o la cuina, afegint una visió dels aspectes socials i humanístics als aspectes més científics. La qualitat de les aportacions, igual que en d’altres ocasions semblants, era molt alta, i reflecteix la intensa feina realitzada pels alumnes que van presentar-se als premis.
El més fascinant, però, era la originalitat i el contingut dels treballs. Un dels projectes, el de la mataronina Meritxell Avilés, va presentar un enginyós recull de receptes de pastissos. Mentre que per un cantó es descriu la recepta de cada pastís en la forma habitual, en paral.lel s’hi esmenten els processos físico-químics que tenen lloc a cada pas de la recepta. Això permet fer un apassionant recorregut pels processos naturals relacionats amb el llevat, amb la farina o amb la nata. Aquest trebal també va incidir en aspectes claus de la societat actual com és la determinació de la quantitat de gluten d’una farina, i la seva influència sobre la forma del pastís resultant. També va fer diversos assajos per tal d’obtenir el millor pa de pessic.
Un altre treball d’una mataronina, la M. Elena Livoti, va estudiar els tractaments que permeten tenir, artificialment, els colors que el coure pot desenvolupar de forma natural. Realment és encisador que una cosa tan quotidiana com la bijuteria involucri una ciència força complexa. Aquesta aportació explicita com s’apliquen diferents tècniques químiques que permeten al coure agafar una gran varietat de colors, i només amb els recursos d’un laboratori escolar. La premiada fins i tot va portar a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències un mostrari de bijuteria de diversos colors, convertint la presentació del treball en una presentació multimèdia no convencional.
El primer premi va ser per a un estudi dels colorants a les llaminadures, realitzat per Mireia Garcia, de Vic. Va ser xocant comprovar com fins i tot en el marc de la Unió Europea no hi ha unanimitat en la regulació dels colorants alimentaris, i que tampoc no hi ha un etiquetatge efectiu. Una inteessant aportació d’aquesta alumna va consistir en comprovar que diverses llaminadures que es poden trobar als supermercats realment contenen els colorants que esmenten a l’etiqueta, i que els contenen en la quantitat que indiquen. Precisament en aquest treball s’ha posat a punt una tècnica per analitzar el contingut de colorant d’una llaminadura. A més, la memòria presentada conté una interessant reflexió sobre el component social de les llaminadures. Pocs sabíem, per exemple, que els consumidors s’estimen més les “xuxes” de color groc o vermell, o que els llaminers les escullen sobre tot pel color.
Quan entrem a un mercat, a una passtisseria, o a qualsevol botiga, sentim unes olors. Aquestes olors ens han de fer notar que els que ens dona la Natura pot haver estat transformat de forma intel.ligent per les persones. Cal agrair a tots els estudiants que s’han presentat al premi convocat pel Departament de Química que ens ho recordéssin.
P.D.: aquest article va ser acabat durant un viatge amb el TGV entre Lleida i Madrid. Just abans d’arribar, quan aquest autor somniava “xuxes” de tot tipus, es van repartir realment llaminadures als passatgers! I de tots colors.