Permeteu-me fer una reflexió. Als USA les universitats competeixen pels estudiants, i els estudiants competeixen per les universitats… No és el mateix tenir un grau a l’UGA que tenir-lo a la Georgia Perimeter State University… Ino és el mateix perquè el nivell que cal per entrar-hi no és el mateix, i (se sobrentèn que) el nivell de sortida tampoc no és el mateix. Al sistema català (al menys de moment) no hi ha competència entre univeristats, ni els estudiants la busquen, així que cada universitat té una bona representació de tots els tipus d’estudiants… I això vol dir tractar bé els “cracks” i també els de “cinc justet”. Però això també vol dir més complicació a l’hora d’oferir graus, postgraus, de fer les classes, de motivar els estudiants i organitzar la docència… Els químics sabem que publicar un article en la revista X és més difícil que publicar-lo en la revista Y… per tant ens movem en un sistema competitiu semblant al dels estudiants/universitats americà…
En fi, reflexions d’agost.
Bon estiu!