El futur de la llengua catalana

Una carta al director al Diari de Girona d’avui es queixa que el Rector de la UdG tingui com a programa favorit Porca Misèria o que li agradi la presentadora Júlia Otero. L’autora de la carta opina que tan aquest programa com la presentadora esmentada malmeten el català.

Això em porta a una consideració sobre aquest assumpte. Fa poc es va aprovar al Consell de Govern de la UdG una normativa sobre requisits lingüístics dels professors de la UdG; aquesta normativa neix d’una iniciativa a nivell de Catalunya. Però aquesta iniciativa, benintencionada, pot comportar conseqüències dolentes per al futur de la Universitat. La contractació de personal docent i a la vegada investigador, la contractació de professorat especialitzat per als cursos més avançats, o la contractació de professors visitants, un tema clau per a qualsevol sistema universitari, se’n pot veure perjudicat.

Potser seria millor assurar-se que tot el personal acadèmic té una determinada competència en l’anglès, que agradi o no agradi, és l’actual llengua franca, l’idioma amb el qual tothom s’entèn arreu del món. No hem pas d’estar gens preocupats perquè l’anglès sigui una llengua vehicular als nivells més avançats del coneixement, ni tampoc ens ha de preocupar que el castellà sigui una eina important de relació amb llatinoamèrica. Al contrari, aquestes llengües proporcionen excel.lents oportunitats de millora de la Universitat Catalana.

Hem de començar a veure l’anglès com a una llengua amiga. Només quan els apreciem pel que valen, com a una eina de comunicació, com a una eina de relació, podrem estar tranquils de saber que el català no morirà.

Jo pràcticament només parlo en català. I a casa meva, a l’Institut de Química Computacional, fem servir també l’anglès com a llengua vehicular per a les nostres reunions. I no tinc por de parlar el castellà quan toca. Crec que així defenso al màxim la meva llengua. I sobre tot, parlant-la bé, i corregint els errors dels altres, intentant no empobrir-la.