En l’edició d’avui d’El Pais, suplement d’Educació, hi ha un reportatge sobre el tema de la llibertat d’elecció d’escola.
Això em porta a una petita reflexió sobre el cas del batxillerat. Malgrat que hi ha varis itineraris, la realitat és que només l’artístic sol disposar d’una entrada diferenciada d’estudiants. Per exemple, en els centres públics de les comarques de Girona només s’oferta en determinats Instituts.
En canvi, els altres itineraris (Humanitats i Ciències socials, Ciències de la Naturalesa i de la Salut, i Tecnologia) tenen una entrada comuna, de tal forma que els Instituts no poden planificar fàcilment que hi hagi una relació entre el professorat del centre i l’itinerari desitjat pels estudiants que es matriculen a Batxillerat.
Una segona reflexió és sobre la llibertat d’elecció de centre universitari a l’entorn gironí. Un estudiant que hagi acabat el Batxillerat pot anar a estudiar a Barcelona, amb múltiples ofertes, fora de Catalunya, o quedar-se per Girona. Les ofertes de la UNED i de la UOC són força específiques, de tal forma que la Universitat de Girona és de fet l’únic centre universitari a Girona, amb tots els serveis que ha de tenir una universitat moderna. No hi ha elecció, per tant (ni tampoc tindria gaire sentit que n’hi hagués). Però això fa que la UdG hagi de ser especialment responsable, i oferir un ensenyament de qualitat fins i tot millor que si es trobés en una situació de competència tal i com es troben les universitats de Barcelona entre elles. De fet, no hi està competint, també, la UdG? Pels estudiants de Girona, perquè no se’n vagin, i per atraure estudiants de l’entorn de Barcelona. I per què no, de tot el món?