Una esmena al projecte de Llei Orgànica d’Educació pretèn promoure l’hàbit de la lectura, per exemple llegint un llibre d’astronomia durant les hores de matemàtiques, o un llibre sobre la història de The Beatles a les hores de mùsica, segons un reportatge d’avui publicat a El País.
En l’avenç sense fre vers la societat de la informació i del coneixement, cal fer un pas més endavant, i així arribar a la societat de la cultura i el saber. Per fer-ho, cal tenir les millors eines multimèdia. I una de les millors eines, potser la millor, ja fa temps que està inventada: s’anomena llibre. És difícil pensar en la seva desaparació, de fet és difícil pensar en què deixin d’existir biblioteques amb nous volums, amb olors a paper, amb la fressa de les pàgines que passen per acció de la mà d’una persona lectora.
Aquesta esmena a la LOE em fa pensar en la importància de continuar amb l’hàbit de la lectura durant l’època universitària. Llegir, reflexionar, imaginar, són paraules gairebé màgiques que no hauríem d’oblidar. I no tan sols als estudis d’humanitats o ciències socials, sinó també als estudis més científics. El llibre continua essent un gran amic de la persona, una excel.lent eina per a l’estudiant i també, perquè no reconèixer-ho, un instrument per gaudir de la vida.
El principal problema que tenen els llibres en aquesta Societat de la Informació és que per descobrir tot el que amaguen se n’ha de fer una lectura complerta i sovint no es disposa (o no es vol utilitzar) del temps que requereix. Actualment estem totalment immersos en la societat de l’hipertext en la que canviem de tema amb tanta facilitat que ens costa molt arribar a tot el coneixement ja que sovint ens desviem del tema d’interès.
Cal que entre tots generem nous models de documents hipertext que realment facilitin aquesta nova forma de lectura i en facin del seu principal defecte una virtut. Que la informació i el coneixement vagi traspuant a cada click, ampliant l’abast del coneixement si es sol·licita. Però cal que aquesta informació tingui establers uns nivells que ens permetin aturar-nos quan el nou grau d’informació deixi d’aportar-nos, personalment, informació rellevant.
Estic molt d’acord amb el comentari d’en Joaquim.
Recordeu que hem entrat, d’alguna forma, en allò que s’anomena Economia de l’Atenció: cada cop costa més que ens concentrem en alguna cosa, cada cop costa més que algú es concentri en nosaltres quan parlem, quan ens llegeix, quan llegeix aquesta pròpia bitàcola (per cert: gràcies a tu, lector o lectora que creus que val la pena invertir aquí part del teu preciós temps).
De les dificultats n’hem de saber treue oportunitats, i això és possible. Hem de veure com.