Llei dels registres públics, desegregació

He llegit al Chronicle of Higher Education (online), perquè va sortir en un seminari del nostre grup i ha deixat una mica alarmats a la gent, que a l’Estat de Georgia qualsevol persona pot demanar una còpia de quelsevol document públic. Donat que la UGA és pública, un professor d’història que està empipat per un determinat tema, ha aconseguit sense cap problema totes les còpies d’e-mails i cartes referents al tema… megabytes d’informació que alguns consideren “confidencial” amb opinions, consells, estratègia, etc.

Els treballadors de la UGA (fins i tot jo mateix, segurament, en escriure-us aquest e-mail des d’una IP de la Universitat) no poden estar segurs que el seu e-mail no sigui publicat en un web qualsevol, i sense poder protestar. No pas tots els estats tenen aquesta política, anomenada “opne-records law”.

No us perdeu tampoc l’estat actual del procés de desegregació racial. M’ha impactat frase, perquè confirma la meva sospita: “en una cafeteria… un grup de negres, un grup d’hispans… i la resta tot asiàtics”. L’altre dia em deia un company de la U.Florida que, com que tots els doctorands són asiàtics, no poden fer classe el primer any, perquè han d’obtenir una certa fluïdesa en l’idioma. Els estudiants no tenen (suposo que a pràctiques) cap doctorand de primer any.