Article publicat al Diari de Girona el 17/9/2005
Les primeres passes per Nashville, en la curta estada que hi vaig fer a mitjans d’Agost, em van fer recordar d’altres ciutats americanes del Sud com Memphis, Chattanooga, Atlanta, o la mateixa i malaurada New Orleans, en què els seus centres van despoblar-se durant les dècades dels 60 i 70. Però igual que les esmentades ciutats, es nota que Nashville vol retrobar el seu passat tot mantenint una aposta pel futur.
Nashville és la capital mundial de la música country. Tot un barri situat als voltants de l’autopista que envolta la ciutat hi està dedicat, amb la “Grand Ole Opry” com a gran reclam. A més, s’ha construït un nou museu de la música Country al centre històric, que està cridat a ser un gran centre turístic. Al seu cantó, s’està bastint un nou Palau de Concerts.
Aquesta ciutat capital de l’estat de Tennessee, acaba de sobrepassar la població de Memphis i s’ha convertit, amb el seu mig milió d’habitants, en la ciutat més gran de l’estat; un estat que presenta la bellesa de les Smoky Mountains, però també la cruesa del Mississipi i el blues de Memphis, juntament amb els centres més avançats de recerca tecnològica als voltants de Knoxville, seu de laboratoris nuclears durant la II Guerra Mundial. Els rius de Tennessee, cabdalosos, han estat domesticats i serveixen de corredor de transport fins al Golf de Mèxic.
Nashville proporciona sorpreses. El gratacels de la telefònica Bellsouth recorda la figura de Batman. L’estació de tren Bell Époque, reconvertida avui en Hotel, que transporta a una època en què els trens americans transportaven passatgers. Una rèplica a escala real del Partenó de l’Atenes grega. Una esglèsia amb façana egìpcia. El riu Cumberland, força cabdalós i que recorda el Ter, ara testimoni de l’espectacular nou estadi de fútbol americà. Els estudis musicals de la RCA, ja tancats, on Elvis Presley hi venia a gravar cançons. El parc del bicentenari, un passeig en què cada deu metres expliquen deu anys d’història, un exemple magnífic. Pals plens de números de carreteres que confonen més que no pas orienten.
Broadway, el carrer que porta al riu i que és la seu d’una quinzena de locals de música country en viu, és farcit de guitarres multicolors i és ple de gent al vespre. Al bell mig dels gratacels, el vell mercat ha estat reconvertit en centre comercial per servirr, el migdia, els treballadors de la zona financera. El mercat nou, situat prop del Capitoli i del Parc del Bicentenari, fora del centre històric, acull centenars de cabassos plens de tomates, blat de moro, pebrots i d’altres productes de la zona. No és com el de Girona, però és ben digne.
S’ha dit que Nashville és l’Atenes del Sud dels USA. És difícil saber si és cert, perquè (segons el Yahoo!) hi ha al menys 16 ciutats anomenades Atenes als Estats Units (entre elles la seu de la Unviersitat de Georgia, una ciutat d’una mida semblant a Girona). Potser Nashville no és ben bé Atenes, però en té alguna cosa. Cal destacar-hi tres Universitats: la privada Fisk, una universitat que va nèixer als segle XIX per servir els ex-esclaus i que avui serveix tohom, la Middle Tennesse State, pública, situada a la perifèria, i la de Vanderbilt, privada, una de les 20 millors universitats americanes segons els darrers rànkings.
La Universitat de Vanderbilt té uns 12.000 estudiants, la meitat dels quals són de màster o de doctorat, i té un extraordinari nivell de receca en tots els àmbits; per exemple, té excel.lents estudis de medicina i infermeria, i ha muntat un Institut de Recerca en Nanociència i Nanoenginyeria. El seu campus, com molts de campus americans, és arbrat, amb edificis petits i mitjans, que s’està expandint i per tant està farcit de microbusos gratuïts per transportar gent d’un lloc a l’altre. Des de la seva entrada al campus es veuen de lluny els gratacels i l’estadi al cantó del riu.
El terrible drama de l’huracà Katrina ha efectat una gran població. Uns 75.000 estudiants s’han quedat sense classe a les universitats de Luisiana i Mississipi. Per això, durant aquests primers dies de setembre, totes les Universitats estan habilitant els seus hospitals, les seves residències i les seves classes per acollir els afectats. Fins i tot s’estan habilitant cursos a distància per als estudiants. Les universitats de Nashville no en són una excepció. Tot intentant mantenir els seus alts requeriments d’entrada, la Unversitat de Vanderbilt, igual que les altres de la seva àrea i de tot Estats Units, ha fet lloc per als estudiants de les universitats de Loyola, Tulane i New Orleans.
Nashville té moltes coses interessants, i es podria anar comparant amb Girona. No té la nostra ciutat vella, no té gent que viu al centre de la ciutat, no té un servei de tren de passatgers ni pot somniar per ara en un tren de gran velocitat. És força més gran que Girona. Nosaltres no tenim cap gratacels que recordi en Batman. Però potser això la fa complementària a Girona. La possibilitat que s’agermanin no s’hauria de menystenir. La aocietat americana és diferent a la nostra, amb els seus avantatges i desavantatges. Girona pot aprendre moltes coses de Nashville, però també proporcionar-li idees i un model de vida europeu. Segurament que, nomeÅ› per la qualitat del seu sistema d’ensenyament superior i pels beneficis que rebria la Universitat de Girona, ja valdria la pena que Girona hi pugués tenir relacions preferents.
A més, Nashvile ja està agermanada amb les ciutats de Edmonton (Canadà), Belfast (Irlanda del Nord), Caen (França) i Magdeburg (Alemanya). No seria pas dolent tenir aquestes ciutats de cosines.