A l’edició d’El País d’avui hi ha una notícia sobre l’opinó dels pares sobre el sistema educatiu actual.
La satisfacció és més gran a primària, menys a ESO i menys encara a Batxillerat. Crec que s’adiu força bé al que es pot recollir entre les mares i els pares dels centres de l’àrea geogràfica de la Universitat de Girona. Entre les mares i pares dels centres públics la satisfacció és una mica més gran. L’evolució del sistema educatiu es percep com a negativa, en general. 
El que m’ha picat la curiositat és la taula que es presenta, sobre la ratio alumne/professor. Mentre que a primària i ESO va de 16 a 18 alumnes, a Batxillerat té un valor de 23,5. Als mòduls formatius de grau mig i superior és aproximadament de 15.
No acabo d’entendre per què a Batxillerat la relació és tan alta, en comparació amb els altres nivells. Potser aquí s’hi pot trobar un dels elements que dificulten l’accès a la Universitat (o als cicles formatius de grau superior), i fins i tot la dificultat de rendiment al primer curs de moltes carreres.
Sense haver vist la taula que esmentes, crec que hauries entés més bé les diferències entre ratios si, a més de les mitjanes, hagessin publicat també alguna mesura de dispersió.
D’escoles de primària n’hi ha amb ratios de 5 alumnes per professor (rurals) i amb ratios de 25 (el que la llei permet, tot i que… millor no canviem de tema): diversitat de centres.
No conec massa el món dels cicles formatius, però crec que també hi ha una gran diversitat, en aquest cas no entre centres , sinò entre nivells i branques professionals amb demanda molt diversa.
A l’ESO i dins dels mateixos centres es produeix també una gran diversitat: et puc posar com a exemple que el curs passat, al centre on el meu fill va cursar 4art. curs, hi havia tres grups d’uns 20-25 alumnes cada un, un altre amb una dotzena, i un altre amb sis o set. En diuen atenció a la diversitat.
En canvi el batxillerat està molt més estandaritzat, tant en centres, com en modalitats, com en grups, que s’emplenen molt més que a l’ESO, per manca de places als centres públics, i als privats perquè sinò no els surten els comptes en no haver subvenció.
En conclusió, el que et puc aportar és que, al meu entendre i des de la meva experiència (bé, la dels meus fills, de la meva ja no m’enrecordo), aquestes diferències no són sistemàtiques. Els meus fills han tingut ratios molts semblants en els tres nivells pels que han passat (primària, ESO i BAT), i per contra altres alumnes deuen haver canviat molt, però no només el ratio, sinò també de centre, entorn, etc.
En Manuel Marzo té raó, la diversitat és gran. Escoles i Instituts més aviat saturats, i centres situats en poblacions mitjanes o en barris determinats que potser tenen menys alumnes… L’article d’El País no donava dades de dispersió, però suposo que se’n deuen poder trobar a la font de l’informe.