Moltes autoritats internetianes creuen que estem entrant a l’època de la versió 2 de la internet, anomenada web 2.0: http://www.canalpda.com/Sections-index-req-viewarticle-artid-8-page-5.html. Aquest article fa pensar. Realment podrem sobreviure en un oceà de gotes d’aigua informatives? Realment podrem adonar-nos d’una
cosa interessant que algú ha escrit en algun remot lloc?
Més encara: com podem separar el gra de la palla? Com podem separar la veritat de la mentida, la informació de l’opinió, la ciència de la pseudociència? El paper de les universitats, com a avaladores del coneixement, és molt important, em sembla. En el marc del web 2.0, doncs, el paper del personal acadèmic universitari encara és més rellevant. La seva opinió ha de ser percebuda i revestida de més autoritat (sobre temes de la seva competència, és clar) que no pas la d’un habitant del ciberespai del quan no en sabem gaire res.
Com podrem evitar ser intoxicats per trivialitats (compte: tothom té dret a escriure el que vulgui!) Caldrà una bona gestió de la rellevància. Com es pot gestiionar dins d’un oceà de terafeeds? Ho farà Google? Ho farà un ordinador? Ho faran humans?
Mireu i escolteu aquest clip en què es prediu que, al 2014, Google derrotarà el New York Times, perquè fa pensar! http://cyberfam.pucrs.br/epic/index.htm.
És fantàstic pensar en blogs, vlogs, fotoblogs, etc… i els agregadors… però al carrer segueixen passant coses grosses… Només cal veure les notícies cada dia… sembla que l’escletxa digital va en augment – i l’escletxa del món real… a la Universitat vivim en un paradís, cada cop més allunyat del món real (que va a pitjor).
Per cert, és interessant una eina col.laborativa per redactar documents de text que es menciona a l’article d’O’Relly: “writely” http://www.writely.com/