Les funcionalitats del programari s’enfilen – i cauen

M’ha agradat molt un article que he trobat per casualitat d’en John Dvorak sobre el “creeping featurism”, és a dir, sobre l’enfilament (potser inflació) de les funcionalitats del programari. Quantes vegades no ha passat que un programa deixa de ser realment útil perquè les seves funcionalitats, botons, etc. arriben a empipar l’usuari?

L’article esmentat es refereix sobre tot a programari com Microsoft Work, Excel, … fins i tot PHP. Sovint s’ha d’estar a l’agüait d’actualitar un programa amb les noves versions, altrament poden aparèixer incompatibilitats, o fins i tot malmetre dades.

Jo mateix vaig tenir una mala experiència en passar d’access 1.1 a 2.0. Petits programes incompatibles. Fitxers incompatibles. El pitjor ha estat, en els darrers dos anys, amb el gestor de continguts (Content Management System, CMS) Mambo. Fa dos anys, era un bon sistema per mantenir webs. L’han volgut millorar tant, i l’han canviat tant, que no he pogut mantenir la seva actualització i ara no puc passar fàcilment de la versió x a la x+3… i no puc millorar, no puc tenir noves funcionalitats interessants. S’abandona la senzillesa. Passarà el mateix amb Google i Gmail? Espero que no.

Mambo s’ha fet massa complicat. En canvi, per exemple ha aparegut el CMS Snews, que és senzill i molt útil. Prometen que no canviaran el core, que no hi haurà problemes com amb Mambo (que per cert, per postres s’ha bifurcat amb Joomla)… M’agradaria molt que fos així.

(Actualització: el verb grimpar es pot fer servir en lloc d’enfilar-se… A més, potser seria millor dir “les funcionalitats del programari s’inflen massa i acaben petant”…)

One thought on “Les funcionalitats del programari s’enfilen – i cauen

  1. Fa força temps vaig llegir un article sobre innovació que describia aquest cicle de vida, en que un aplicatiu senzill resol de manera excelent una necesitat i un cop consolidat en el seu ninxol de mercat, per poder-lo aixemplar, comança a incorporar noves funcionalitats i facilitats, que a lo millor no son desitjades o fins i tot son rebutjades pels seus usuaris pioners, fins arribar a un aplicatiu barroc que fa de tot.

    Finalment, hi ha algú nou que torna a desenvolupar un aplicatiu senzill que resol, de nou, la necesitat original, pero aquí ve la part realment important del proces, i es que ho fa amb tecnologies emergents, pel que nou punt de partida de següent cicle (paral·lel) es fa des de un punt mes avançat.

    Hi han dos maneres d’innovar que son contraposades:

    – Ajuntar funcionalitats
    – Separar funcionalitats

    I de fet en aquesta evolució veiem la transformació d’aquests cicles.

Comments are closed.