Ara sí que hem avançat de veritat! Al YouTube (gràcies, com sempre, BoingBoing!) hi ha un video (espero que sigui real, crec que pot ser real) d’un robot que, a partir d’un cub de Rubik prepart per un nen, el mira i el resol amb braços articulats.
M’agradria, ho dic de debó, construir un robot que llegís el sudoku d’un diari qualsevol, el resolgués fent servir el meu programa, i que escrigués els números resultants en el paper corresponent. Ho veig factible, hauré de parlar amb els meus companys de la Politècnica…
Gràcies a la Laia, estudiant de Química de la UdG, he vist que El Punt porta un article sobre l’addició d’emisors d’olor als ordinadors. Un tema que ja fa temps que va començar, però que no acaba de proposerar. Crec que perquè l’olor és detectable per tothom, i per tant no es restringeix a la intimitat de la persona que fa servir l’ordinador. Per una raó semblant a qu no hi ha manera que el videotelèfon acabi de ser popular.