Una casualitat és que l’acudit d’en Romeu avui a El País i una entrada de Boing-Boing es refereixin indirectament al mateix tema. En Romeu afirma que un ordinador no es pot portar a una illa deserta, mentre que un llibre sí. Estic totalment a favor del llibre, però cal saber que s’estan desenvolupant ordinadors que funcionen amb energia solar o amb alimentació mecànica (per exemple, el projecte One Laptof for Child, que fa ordinadors de 100 dòlars senzills, amb un cost de 100 dòlars.
Boing-Boing ens diu que l’empresa Inveneo va més enllà, i està construint sistemes de telecomunicacions alimentats amb energia solar, senzills i barats, per destinar als llocs més desafavorits del planeta. Aquesta empresa demana que no es llencin els memory sticks vells, amb poca capacitat i que ja no es fan servir (jo mateix en tinc de 64, 128, i 256 Mb que no faig servir perquè ja en tinc un de 2 Mb), i que es proporcionin a institucions educatives del tercer món.
Precisament ahir vaig participar en la discussió sobre una petició de material informàtic per part d’una escola d’El Salvador a un centre de secundària de Girona. Ens va semblar molt difícil enviar-hi ordinadors vells, a part de la dificultat de mantenir-los i alimentar-los. En canvi, enviar-hi diners perquè comprin ordinadors barats, i regalar-los els memory sticks que no fem servir, sembla una bona idea, senzil i barat.
Evidentment cal molt més que no pas això, però és un bon pas per potenciar l’educació a tot arreu. De fet, a casa nostra hi ha molts d’ordinadors, però no sé pas si es fan servir adequadament. Ho comentaré en una altra ocasió.
A més, en un PC pots llegir llibres i amb un llibre no pots xatejar. De tota manera, és cert que el confort de tenir un llibre entre les mans és superior a haver d’estar clavat davant un ordinador. Crec.