A la seva edició de dilluns 4/12/2006, El País parlava del web “El rincón del vago”, que proporciona un important repositori de material (resums de llibres, treballs escolars, etc.), d’on molts d’estudiants treuen material per elaborar treballas que se’ls encarreguen.
Segons els responsables d’aquest web, “Los profesores buenos no mandan siempre los mismos trabajos porque se curran las clases. Si éste ha detectado que los trabajos que le presentan proceden de nuestra web es que por lo menos conoce los lugares y las herramientas utilizadas por sus alumnos“.
Que hi hagi un recull de treballs (sempre que sigui amb autorització dels seus autors) no és pas dolent. No és això una forma particular d’entendre la Internet?
Si es demana un resum d’un llibre que es vol que un estudiant llegeixi, en lloc de demanar-li un resum, si li pot fer emplenar un qüestionari per respondre a preguntes del llibre, que difícilment pugui respondre si l’ha llegit. El problema és que això costa temps i esforç per part del professor.
Les noves formes de fer (bona) docència a la Universitat no passen necessàriament per encarregar treballs que poden ser copiats fàcilment de treballs existents a la xarxa. És molt còmode encarregar treballs. No és això la convergència europea ni és això cap millora de la docència.
Aquest és un tema controvertit, hi hauré de reflexionar més profundament. A més, als USA en tenen força experiència.
Molt d’acord amb això dels treballs. Si se n’encarreguen, han de tenir un cert sentit i no ser demandes de meres recopil·lacions d’informació que fàcilment es poden copiar (d’internet o d’on sigui). Tanmateix, són molt evidents les dificultats dels estudiants actuals a l’hora d’ordenar les idees pròpies, d’escriure raonablement bé, de saber jerarquitzar continguts, de no fer faltes d’ortografia, etc… (els examens solen ser sempre, des d’un punt de vista estrictament textual, diguéssim -al marge dels continguts- realment desastrosos). Per tant, penso, sigui amb treballs o d’alguna altra manera, l’exercici de les capacitats d’expressió escrita (que als institut les deuen haver abandonades) és una necessitat clara a la universitat. Een especial, però no pas únicament, en les disciplines humanístiques. Salut
Hi estic ben d’acord! De fet, una de les meves dèries seria que a Ciències hi hagués cursos de comunicació i expressió oral, escrita, digital, … Una de les competències que més es valoren per part dels proveïdors de feina és la capacitat de comunicació. Hem de persuadir els estudiants universitaris de la importància d’aprendre a comunicar – igual que els hem de persuadir de la importància de saber anglès, de saber treballar en equip, …
EStic d’acord que la xarxa pot ser un obstacle a la formació. Ja a l’Institut els alumnes aprenen a copiar de la xarxa, sense llegir ni, m´´es greu, entendre. Sembla que quan més pàgines més haguin treballat i no és aixó. Suposo que es un tema dificil pel professor, però podem caure en el que veiem en molts de casos en tants de temes: molta palla i poc gra. Crec que podem ser victimes de l’excés de informació i al jovent se l’hauria de vacunar contra aixó. Repeteixo, dificil, però els reptes són dificils i per aixó, interessants.
crec que la societat pot caure en el perill de l’excés de informació i al jovent se li ha d’ensenyar a separar el gra de la palla.
sovint veiem els alumnes d’IES copiar fulls de la xarxa per presentar un treball, quantes més fulles millor. I no s’ho llegeixen.
suposo que corregir aixó pot ser dificultós pel professorat, però ens hi va molt a tots.
Potser limitar l’extensió dels treballs. Potser fer-los llegir, per torns, a la clase i explicar-los,…..