Gastromomia, molècules

Menjar bé i bo ho vol tothom. Però també tothom es debat entre mantenir-se dins de la tradició (com el menjar de l’àvia no hi ha res) i aprofitar les innovacions. En aquest món innovador fa poc he vist que ha aparegut l’anomenada gastronomia molecular, que pretèn combinar ciència i gastronomia.

Ja és ben difícil, perquè menjar té un compoment psicològic molt important, em sembla. Gaudir del menjar també: la presentació dels plats, el flaire, l’aroma, … En aquest article, es comenta la col.laboració entre cuiners, químics i físics – s’hi barreja la ciència i tecnologia dels aliments amb la sociologia i la psicologia. S’hi diu que la gastronomia molecular pretèn fer millors plats tot coneixent el per què de la cuina.

Em pregunto, però, si això és tan nou… Diversos llibres de química recreativa s’hi han dedicat. I fa ben poc, un treball de recerca de batxillerat hi prestava la seva atenció (“Cuina a la carta”).

En tot cas, si anomenar gastronomia molecular a això serveix per incrementar la cultura científica de la societat, benvingut sigui!

Per cert, el suplement dominical d’El País en parla també.

3 thoughts on “Gastromomia, molècules

  1. Segons l’edició d’avui dilluns 20/2/06 del Diari de Girona, en Ferran Adrià és un dels responsables de la Fundació Alimentació i Ciència (Alicia), que segons el diari està construint prop del Monestir de Sant Benet del Bages un centre per acostar gastronomia i ciència.

    Aquest diari també comenta (plana 2) que aquest centre està impulsant un vocabulari gastronòmic-científic (http://www.alimentacioiciencia.org/)

  2. L’edició de 26/2/06 d’El País Semanal torna a incidir en el tema de la “cuina molecular”. Torna a ser a tot color, amb paper de qualitat i amb força disseny gràfic.

Comments are closed.