Avui El Punt ens proporciona una entrevista amb la Rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Imma Tubella.que ha presentat el seu Blog (segons El Punt, el seu “bloc“. L’entrevista-reprtatge conté frases com “Volia que fos un espai informal i no de missatges institucionals”, “pretén que els professors de la UOC també tinguin la possibilitat de tenir un bloc”, “Els estudiants de la UOC tenen la possibilitat de treballar els coneixements de les titulacions tradicionals però amb el valor afegit que les eines de la societat de la informació són també coneixement.”, “Des del mes de gener, quan es va obrir, el bloc ha tingut més de 211.200 visites d’uns 32.000 usuaris diferents.”
Francament, un blog que té una entrada cada setmana o dues, no sé si és un verdader blog. Un blog que no parla de les coses per les quals una persona és rectora, o que importen a una persona qualsevol de la comunitat universitària, no sé si és un blog d’una rectora. Un blog que té algunes entrades que no aporten opinió, que semblen escrites per un robot, no sé si és un blog. Un blog que té tantes visites (difícil de creure) perquè és a la primera plana de la UOC, no sé si és un bon blog. En tot cas, l’atenció que avui li presta El Punt sembl exagerada, massa propaganda.
Perdó, tampoc no sé si la UOC és una universitat normal. Una escola a distància, sí que n’és. Una universitat, on s’hi reflexiona, on s’hi discuteix, on hi ha relació professors-estudiants, on la recerca i la docència van de bracet, no ho sé. Ni tampoc no hi ha gaire professorat propi, perquè la gran majoria es fa servir (amb formes de col.laboració discutibles) el d’altres universitats.
El blog de la rectora de la UOC no és un lloc informal, ni els estudiants de la UOC tenen prou oportunitat de dir-hi la seva. Ni tan sols els lectors que no són estudiants de la UOC poden fer-hi comentaris (censura?).
Això sí, estic completament d’acord amb Tubella sobre la conveniència que tot el professorat fes un blog. Encara hi afegeixo més, hauria de ser obligatori i avaluable. Malgrat la meva crítica, és un pas endavant, i hauria de ser un exemple per a d’altres càrrecs universitaris i polítics (cal recordar el fracassat blog de l’ex-president Maragall).
Potser estem doncs davant una blog mediàtic d’una rectora. El blog d’un càrrec ha de parlar sobretot de l’entorn del càrrec. El blog d’una persona, en canvi, pot parlar de qualsevol cosa. Cal recordar, finalment, que la UOC no és una universitar normal. La Rectora l’anomena la Generalitat de Catalunya, i no és pas escollida per la seva comunitat (professorat, personal d’administració i estudiants), a diferència del que passa amb les universitats públiques catalanes. El seu càrrec, doncs, té un component polític general que s’ha de tenir en compte (càrrec que és ben legítim!).
Per si de cas, jo segueixo el seu exemple. Aprofito que tinc un petit càrrec, el de Director del Departament de Química de la Universitat de Girona, per posar a la primera plana del web del meu Departament “El Blog del Director”. Així podré rebre crítiques com aquesta. Seria una cosa saludable.
m’ha agradat llegir el post sobre el blog de la rectora … jo sóc membre del Campus Virtual de la UOC i en un principi, quan el van crear em va agradar la idea de que la rectora, “reflexionés en veu alta”.
Llàstima que a l’hora de la veritat no hagi complert amb les expectatives.
Jo soc alumne de la UOC i és difícil que tots els profes (aqui consultors) fagin un blog. Cobren poc, crec que uns 2000 euros per assignatura/curs, així que tots tenen altres feines. Alguns d’ells es conecten nomès un o dos cops per setmana, a cops menys, i l’interacció amb els alumnes es molt petita.
L’alumne se sent força sol, però sempre es millor que completament sol, ja que llavors no estudiariem rès.