El Punt de 21 de març de 2006 publicava que a les dones se’ls exigeix el mateixos resultats que als homes malgrat estar de baixa per maternitat. Aquesta consideració es podria estendre a altres aspectes, per exemple baixes per motius d’enfermetat en el cas de qualsevol professor o professora, o permisos per raons personals.
De fet, hi ha dues consideracions que m’agradaria fer. Primera, s’exigeix el màxim tan als científics del CSIC, que no fan classe, com als professors universitaris. Quan anem a congressos, quan se’ns valoren les publicacions, no es mira si podem destinar-hi tota la jornada laboral o no.
Segona, cap investigador-professor es creu que la recerca es limita al seu “horari laboral”. De fet, els professors universitaris són assalariats de la docència (volem cobrar més i fer menys hores de classe) i empresaris de la recerca (voldrien que el dia tingués més de 24 hores). Aquesta és la font principal de tensió entre les diferents funcions d’un professor d’universitat. A més, difícilment tindrà cap reconeixement per una bona feina en la docència (perquè és difícil de valorar i quantificar), mentre que, si ho fa bé, tindrà reconeixement en la recerca.