Un forense publica avui a El País un article sobre “CSI: Realitat o ficció“, on critica l’increment desmesurat que aquesta sèrie ha provocat en el número de proves que s’aporten als judicis, i també en les sobreeexpectatives que ha generat per que fa a l’anàlisi d’ADN i de traces de compostos.
La cantidad de cursos, masters, licenciaturas y doctorandos que se ofrecen ha obligado a algunos países a establecer normas de acreditación, y esperemos que algún día se haga en España, donde tenemos el mismo problema pero sin ningún control. Un control que serviría, junto con el interés de los jóvenes para avanzar en la investigación básica, para validar las técnicas nuevas estudiando los principios básicos, la calidad y tasas de error de los procedimientos empleados en el trabajo forense.
Malauradament, els processos d’avaluació i d’acreditació encara no funcionen prou bé i no són pas gaire ben vistos. Si no es pot avaluar (de veritat) el professorat universitari, difícilment es podrà avaluar una titulació i el podrà parlar de qualitat dels procediments investigadors i professionals. La reforma de la LOU sembla que va en la direcció de deixar fer a cada universitat el que vulgui. Ja està bé, però és clau que cada universitat rendeixi comptes del que fa – si ho fa bé, que se la premiï, i si ho fa malament, que en pateixi les conseqüències.