Fa temps que hi ha un debat sobre la consideració de la transferència del coneixement/tecnologia a les empreses, i en particular sobre si ha de tenir la consideració de recerca i poder-se-la valorar com a element per computar la dedicació d’un professor universitari. He trobar dos elements que em semblen importants per clarificar-ho.
En l’edició d’avui d’El País (València) s’hi publica un reportatge sobre els contractes Universitat-Empresa. En destaco el darrer paràgraf, perquè em sembla clau: El hecho de que el 80% de los contratos acordados entre 1999 y 2003 fueran de prestaciones de servicios y de apoyo tecnológico plantea un problema añadido: La posibilidad del dumping (venta por debajo de costes). Lo pusieron sobre la mesa varios de los participantes en una jornada sobre la relación entre universidad y empresa organizada recientemente por la Universitat de València. De un lado, advirtieron, la mayor parte de esos servicios y consultorías pueden ser ofrecidos sin mayores problemas por el propio sector privado, aunque a precio de mercado. Del otro, añadieron, la filosofía académica suele conducir a que en los contratos no se contemplen ni el valor de las horas empleadas por los investigadores ni la amortización de los equipos.
Per un altre cantó,, ahir vaig tenir accés al document “Investigador Actiu” de la Universitat Rovira i Virgili. En la introducció s’hi diu que “Quan es parla d’activitat acadèmica s’acostuma a complementar, i no suplir, amb activitats en els àmbits de la transferència de coenixements i/o de tecnologia (…) tanmateix, aquestes activitats tenen caràcter complementari respecte les que han de ser la base de l’activitat del professor universitari: docència, recerca (amb l’excepció que avui en dia representen algunes àrees de coneixement) i gestió ...”
Els convenis amb empreses estan molt bé. La prestació de serveis (sense dumping) també. Però això no ha de ser pas un substitutiu de l’activitat creativa, investigadora, formativa, d’un professor universitari.
En primer lloc agrair (encara que no hagués demanat!) rebre aquests misstages. Un dels problemes de la xarxa és el procés de selecció de la molta informació existent. I aquest procés intel·ligent és el que es fa en aquest cas.
Respecte al tema concret, entenc que és un debat obert. I l’aproximació que selecciones em sembla una mica reduccionista. Mirem’ho diferent. Quines missions té la universitat? Jo crec que generar i transferir coneixement. Però no és l única generadora de coneixement (hi ha laobratoris de recerce de determinades empreses que en generen prou més que nosaltres!) i tampoc té una única manera de fer-ho (fins ara massa centrats en docència de grau?). Els nostres polítics han constatat que han invertit molts diners (al seu parer) en recerca que prometia resoldre problemes reals i millorar la qualitat de vida i la competitivitat de la societat i s’han trobat que en molts casos no ha estat així. Per tant, és normal que ara vulguin fer incidència en una altra part de la cadena de transmissió del coneixement. I també és normal que el fet de tenir menys experiència en aquest àmbit es puguin produir disfuncions. Però anem al pregunta important: és missió o no de la Universitat millorar la competència del territori?
Per què no un debat cara a cara amb diferents agents del sistema?