El Times Higher Education (Londres) ha fet un rànking sobre les 200 millors universitats del món (la Universitat de Barcelona hi és, cap al final). És el primer rànking que veig que no trobo gaire criticable, com en són d’altres… Queda en primer lloc Hardvard, seguit per Cambridge, Oxford i el MIT. Hi ha rànkings parcials d’universitats tècniques, científiques, literàries, europees, etc.
El que més m’agrada és que, a part de índexos quantitatius, fa servir el peer review (avaluació per parells). No el podríem fer servir parcialment per avaluar la docència, i sobre tot la recerca, de les nostres universitats?
Per cert, com avaluen la recerca (val un 20% del total)? Senzillament, molt fàcilment: cites/investigadors. Un altre 20% vé donat per la relació entre professorat i número d’estudiants. Un 10% és la internacionalització de professorat i d’estudiants, mentre que la resta correspon a peer review.
Aquesta llista, en la seva part europea, està òbviament esbiaxada envers les universitats angleses.
Cert. Els rànquins són sempre subjectius. Potser una manera de veure-ho es treure, en el del THES, és eliminar les universitats britàniques i veure que passa. De totes formes, si comparem la sèrie dels diferents anys podem veure com evoluciones les universitats en el conjunt.