Edunomia

A part que durant aquests darrers dies hi ha hagut una mica de moviment en política i govern universitaris a Catalunya, segueix havent-hi un constant (i lent) degoteig d’articles i opinions sobre com millorar la Universitat.

Avui mateix, Pilar Benajam a El País parla sobre el fals dilema de la formació del professorat de secundària. Algunes coses que hi diu: “El fracaso escolar es debido a que estos conocimientos existen pero, con honrosas excepciones, no se aplican, y no se puede mantener una Secundaria integrada hasta los 16 años sin que los profesores tengan una formación profesional para hacerlo posible y los centros una organización adecuada a las necesidades de una sociedad que ha cambiado profundamente.”…”El objetivo de un departamento universitario de química es hacer avanzar el conocimiento de la materia y formar químicos. El objetivo de la formación profesional [nota: es refereix a la formació pedagògica, psicològica i docent] es hacer de este químico un profesor de química. Cuesta creer que haya personas que defiendan que es posible enseñar y educar sin una preparación específica, ¿es que la enseñanza es la única ciencia infusa?”

No passa pas una cosa semblant amb els professors d’universitat? Amb el nou marc de Bolonya encara se’ls exigeix més que mai que siguin uns perfectes professionals del rendiment acadèmic. Ningú no els ha ensenyat pedagogia o psicologia, … O és que el fet de, en general, ser persones de l’elite intel.lectual els fa més aptes per a l’autoaprenentatge de les eines psicopedagògiques, informàtiques, de llengües…?

Pitjor encara, en l’actual sistema de govern universitari, ningú no els ha format en pràctiques de bon govern, en tècniques de lideratge, en habilitats directives, en tècniques de portar reunions i treball en equip, etc. Ni en ser empresaris de l’ensenyament superior, en portar la Universitat a una més gran eficiència. Els professors universitaris són això, professors: gent que en sap (faltaria més!) molt de la seva matèria i està disposat a ensenyar-la a qui vulgui i tingui condicions per aprendre-la. Però s’està demanant que siguin super-persones empresàries, que sàpiguen fer projectes, executar-los i optimitzar recursos, i que a més siguin persones polítiques que sàpiguen guanyar els vots necessaris i establir les complicitats suficients per guanyar eleccions cada quatre dies.

S’està demanant que els governs universitaris, amb independència de la qualitat de la matèria primera (estudiants de secundària, per exemple), formin bons titulats i que els trobin una bona feina. I això en un sistema molt democràtic però clientelista a la Universitat - de fet amb una mica de manca de cultura democràtica i esperit crític mal entés.

A vegades em meravello que la Universitat, maltrat això, funciona tan bé. Perquè hi funciona. De fet, moltes coses no van gaire bé, però la seva quantitat és inferior a la d’altres àmbits de la societat.

Per cert, ahir El País va publicar una editorial sobre el canvi a la Universitat. Val la pena llegir algunes dels comentaris que hi han fet els lectors.

Al blog Boing-Boing hi he vist una comparació entre una foto de l’Stephen Hawking (amb una poma) en sensació d’ingravidesa, i la fotografia Dali Atomicus d’en Philippe Halsman (1949). Sembla que Halsman i Dalí volien constatar que protons i electrons estan en equilibri, com en ingravidesa…

Fa pocs dies jo em queixava aquí d’un cert menysteniment aparent del director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, Joan Guinovart, cap a les ciències no biomèdiques. En canvi, a l’entrevista que li feia ahir 27/4/07 El Periódico, aquest investigador va parlar en global de la ciència bàsica:

“Primer s’ha de tenir ciència bàsica, coses patentables. I això crea riquesa, oportunitats de negoci, són els nous coneixements, no l’aplicació d’una cosa que ja ha descobert un altre. Molts instituts catalans es dediquen a la ciència bàsica, en efecte, però és que són precisament ells els que tindran més oportunitats de topar amb descobriments aplicables. No es pot apostar pel que tothom ja coneix. La riquesa als Estats Units no neix a Arkansas, sinó a Califòrnia i Boston, al costat de la ciència bàsica. No dic que no s’hagi d’apostar per la recerca aplicada i els serveis, però creen bastant menys valor afegit que els descobriments nous.”

Em sembla important que es remaqui, per part de les persones que creen opinió i que tenen impacte social, la conveniència de continuar apostant per la ciència bàsica, i que si no n’hi ha, no hi ha res a aplicar ni a transferir.

Espero que Guinovart no restringeixi gaire el concepte de ciència bàsica.

Blogging to Enhance Learning Experiences va ser un seminari virtual fet durant uns quants dies de febrer de 2007, organitzat per Scope (gràcies BlocdeBlocs!)

S’hi va discutir com es poden fer sevir els blogs per millorar les experiències d’aprenentatge, ja que el blogging està esdevenint (segons Scope) una experiència familiar a les nostres vides, i que molts educadors integren els blogs a les seves pràctiques docents. No sé si això es pot aplicar gaire al nostre entorn. 

El seu núbol d’idees em sembla molt interessant. Val la pena visitar-lo.

Ciència Recreativa: Article publicat el 25/4/2007 al Diari de Girona dins de la columna SetCiències.

Comunicació de la Ciència 2.0: entrada en aquest blog

Llibre Ciència a un Euro, de Dani Jiménez

Revista Scientific American

He sapigut per casualitat que dimarts 2 de maig de 2007 es fa una trobada Beers&Blogs a Girona. Segons els organitzadors,

“El Beers & Blog és com el seu nom indica una reunió de bloggers per tal de prendre unes cerveses  No és una reunió de tècnics informàtics ni especialistes en internet, sinó un reunió de gent normal que escriu en un blog, que es troben per intercanviar impressions i conèixer-se. En aquestes reunions participa tot tipus de gent, per tant segur que tu també hi encaixes. Si tens un blog o vols conèixer que son els blog, vine a la 1a reunió de Beers & Blogs de Girona, és una oportunitat apendre, per conèixer i parlar amb els que escriuen els blogs que habitualment llegeixes.”

Potser serà divertit. Segurametn de bloggers de ciència n’hi haurà pocs. Potser per a mí sera una Water@Blog, en lloc de Beers&Blogs…

En un treball de Henry F. Schaefer, del Center for Computational Chemisry de la University of Georgia, Athens, s’ha compilat els índexs h de 200 químics. En la notícia de Chemistry World (de la RSC) hi ha la llista dels químics vius que tenen un índex h mínim de 50.

Altres vegades n’he parlat, d’aquest índex h, que també serveix per a grups de recerca, departaments o universitats. Una cosa no gaire bona és que depèn de l’edat. Jo crec que s’ha de complementar amb altres indicadors, com el factor d’impacte agregat i articles altament citats. Potser també caldria tenir en compte la multiautoria.

Com diu el Director del Departament de Química del University College, London, “I don’t think you should get hung up on them, but you can’t ignore them”

A la llista hi he vist l’Avel.lí Corma, de la Universitat Politècnica de València. Hauré de buscar més per trobar-hi gent del país.

Gràcies a SeedMagazine, i fullejant els seus apartats, he trobat el concepte de Comunicació Científica 2.0 (és a dir, l’adaptació del concepte de Web 2.0 a la Comunicació Científica” - “people and institutions who are figuring out innovative ways to tell the story of science to diverse publics“. S’hi cita per exemple l’Exploratorium de San Francisco (un Museu de la CIència” com a un dels exemples 2.0. Fixeu-vos en El Científic Accidental…

N’he trobat també una altra menció a una trobada virtual de l’EMBL. Tres xerrades sobre aquest tema…

Konrad Förstner - Using new web concepts for more efficient research
What are the concepts of “Web 2.0″? How can you use it to make better science? This talk will give you an overview about the concepts and most important examples for non-techy scientist.

Konrad Foerstner - Information overflow? Stay tuned with a click
Biological knowledge increases expotentially. Use the community for getting stimulating input beyond papers and use blogs for sharing your opinion with others. RSS (Really Simple Syndication) can help you to keep track of huge amounts of newly appearing information.
Michael Kuhn - Social bookmarking
Drowning in bookmarks and references? “Tagging” is easier than filing in a big hierarchy. As others do the same, you can take advantage of “social bookmarking” to tap into their knowledge.

Continuaré explorant nous horizonts 2.0 (o Beta)

Gràcies a Boing-Boing, he vist un video que conté diverses imatges (estàtiques i en moviment) de resultats de càlculs en ordinador. N’hi ha des de figures fractals de Mandelbrot fins a proteïnes en moviment, resultat de càlculs llarguíssims de dinàmica molècular.

Aquest video està inclós al l’àrticle Science in Sililco (Ciència sobre Silici) del web SeedMagazine. S’hi diu: Computer simulations and visualizations are performing the thought experiments of the 21st century and pushing the limits of human vision and imagination.

Cladrà explorar aquest web.