Edunomia

Al Diario de Mallorca d’avui 31/5/2006 hi ha un reportatge sobre el mag matemàtic Fernando Blasco. Molt interessant aquesta frase:

“Tal vez aquí es donde reside la magia de las matemáticas, de la ciencia y del conocimiento en general, sus fórmulas y su aparente conceptualismo sirven para explicar complicados mecanismos o generar objetos, en apariencia impensables, en cosas tan tangibles y cercanas, como un avión o un teléfono móvil”.

Blasco va aconseguir fa dos anys el premi de Ciencia en Acción.

Avui El Punt porta un reportatge de blogs i UdG, i parla d’aquest blog i d’altres relacionats. Gràcies, Eduard Batlle!

Un petit extracte:

Duran està convençut que els professors de la UdG s’aniran introduint al concepte dels blocs i considera que pot ser una eina fonamental per divulgar aspectes com ara les simulacions computacionals. A més, des que té un nou càrrec s’ha plantejat impulsar un altre bloc per explicar les vivències d’un vicerector. «No és fàcil tenir un bloc i costa mantenir-lo, però és estimulant la possibilitat de comunicar-se i aprendre dels qui ho fan», explica Duran, que també considera que el «pròxim repte és explotar la comunicació científica digital, amb l’objectiu de fer la química més comunicativa, ja que no en sabem gaire.»

La tira còmica de Scott i Borgman Zits és molt bona. No tan sols tracta les relacions entre pares i adolescents, sinó que reflexa el món actual. A El País apareix al “Pequeño País” del diumenge, quan de fet als Estats Units apareix cada dia a tots els diaris en l’habitual pàgina de tires còmiques.

Avui diumenge 27/5/07 a El País, Zits tracta sobre els blogs. Val la pena guardar-ho.

És ben conegut el logotip i la marca de cotxes Toyota. Es tracta dels anells de Borromeu, que apareixen a l’escut d’aquesta família renaixentista del Segle XV.

Al Journal of Chemical Education de maig hi ha un article (i també la portada) sobre un experiment sintétic de química orgànica (que de fet és una pràctica docent) que crea tres anells entrellaçats en forma d’anells de Borromeu.

Em sembla que inventar-se pràctiques de laboratori com aquesta permet a la vegada estimular l’interés dels estudiants i a la vegada introduir una mica conceptes de topologia i de ciència recreativa.

Gràcies a en Josep Tarrés, amb qui col.laboro en el seu projecte de Ciènica Recreativa Estalella (en parlaré un altre dia), m’he assabentat de l’activitat Ciència al Carrer que es farà dissabte 26/5/07 a Lledia, a la tarda. Hi ha diversos tallers impartits per professors d’ensenyament secundari i també per universitaris que han entés la importància de trobar aspectes recreatius, curiosos i innnovadors per tal d’atraure l’atenció de la gent, tan si és en un lloc tancat, com si és al carrer.

També hi haurà un parell d’obres de teatre científic, i una conferència sobre bonbolles de sabó per part del professor de Blanes Antoni Aubanell. Li vaig veure fer fa un parell d’anys, i és realment espectacular. bona matemàtica, bona química-física (encara que els assistents potser no se n’adonin).

Aquest tipus d’activitats s’haurien de fer més sovint. La ciència, la ciència de veritat, s’ha de popularitzar, en el millor sentit: fer-la de poble.

Cal fer molts esforços perquè el número d’estudiants de ciència i tecnologia a Batxillerat no segueixi baixat. Felicitats.

Un bon article és l’escrit a La Vanguardia el 23/5/07 per en L. Ribas de Pouplana i titulat “Ciencia, Tecnolgoía y los Nabos Comestibles“. M’agrada quan, de tant en tant, algú diu alguna beritat que va una mica contracorrent. L’articulista meciona que la ciència no és enginyeria, i no és possible dirigir-la cap a objectius concrets ni predir els seus resultats.

També “...aceptemos que la ciencia se justifica por sí misma, y que sus frutos casi siempre son el producto de labores pasionales que no pueden encorsetarse a priori”

El millor és al final de l’article: “Pero para competir con estas zonas aventajadas no necesitamos redirigir nuestras líneas de investigación, sino proveer a nuestros laboratorios, universidades y empresas de una estructura de apoyo a la transferencia tecnológica capaz de aprovechar los nabos comestibles, crezcan en el huerto que crezcan.c”

L’article parteix d’una petita anècdota sobre uns naps.  Amb aquest títol és fàcil captar l’atenció. Un bon exemple de comunicador.

El blogger Enric Canela comenta que ha sortit una nova edició del rànking webomètric, que mesura l’impacte dels webs de les Univeristats. Fa temps ja en vaig parlar, d’aquest assumpte, i vaig dir que hi havia d’aprofondir. Malauradament no vaig poder-ho fer.

El rànking d’universitats catalanes està incorporat (què hi farem!) al rànking d’universitats iberoamericanes. També hi ha una anàlisi només per a centres espanyols.

Tal com diu l’Enric, és interessant fer un cop d’ull a un pdf sobre discrepàncies entre rànkings. En aquesta anàlisi, es compara el famós (per mal fet) rànking de Shanghai, el del Times Higher Education Supplement, i el webomètric. Una cosa bona: els autors de l’anàlisi han fet servir el del THES per ordenar les universitats en l’anàlisi de discreàncies! Sembla que també opinen que el THES és molt millor que no pas el de Shanghai.

Però no, en una altra taula, la d’impacte, els autors donen preferència al rànking de Shanghai, al que qualifiquen d’acadèmic.

Una altra vegada es cau en el mateix error! Es fan rànkings que comparen institucions i organismes de diferent mida! Pitjor: es fa servir el rànking THES que és més independent de la mida, per comparar-lo amb rànkings dependents de la mida, com aquest mateix webomètric. Mesurar les planes d’una universitat reportades per Google, els links que hi apunten, i els documents pdf/doc que figuren al web, òbviament és dependent de la mida d’una Universitat. El que seria estrany és que aquest tipus de rànkings no donguéssin una ordenació semblant a la proporcionada per una mera consideració de la grandària de cada universitat.

Encara més, no és pas gaire difícil inflar els webs. O fer-los de tal forma, dinàmicament, sense planes estàtiques, amb els vincles a documents amagats, no permetent el deep-linking, que faci que els criteris utilitats pels autors de Webometria siguin poc creïbles. Jo al menys no me’ls crec pas gaire.

Un altre intent encomiamble però dubtós d’ordrenar les universitats.

Per cert, el canvi de domini (de udg.es a udg.edu) a la Universitat de Girona comportarà algun problema en aquests tipus d’anàlisi, si no es fa correctament l’agregació de dades. A veure si encara la UdG rebrà per culpa d’aplicar una política universalista…

Article publicat dimecres 23/5/07 al Diari de Girona.

Ajuts FECyT per dur a terme accions de divulgació de la ciència en el marc de l’Any de la Ciència 2007

L’Enric Canela recull al seu blog un article d’en Per Torres sobre la semblança entre comunicació i innovació. Un article realment interesssant.

Estic sobtant, però, de la frase atribuïda al Prof. Mas Cullell: “Potser no tinguem prou coneixement per a transferir”. Tan l’article com aquesta frase em fan pensar.

Els rius de tinta sobre la convenìència de transferir coneixement aviat faran malbé les collites investigadores resultants de la sembra de la llavor intel.lectual. Els investigadors estan sotmesos a una pressió considerable per transferir resultats. Però no es té en compte que primer se’ls ha de facilitar la creació de coneixement. Difícilment es pot transferir allò que no es té. Perquè les Universitats facin transferència del coneixement (o altres centres de recerca) primer s’hi ha d’apostar fort, i se’ls ha de dotar de recursos materials i humans. Però s’ha de fer bé. El més important, assegurar-se que els investigadors tinguin el nivell necessari per dur a terme la tasca de creació de coneixement.

Si els recursos esmerçats en incrementar plantilles a les universitats no tenen en compte el component investigador, no hi haurà prou creació de coneixement, i per tant no hi haurà gaire res a transferir. Cal una aposta forta en la selecció de personal acadèmic.