Edunomia

L’Enric Canela deia en un comentari que va deixar aquí que no sabia la situació dels blocaries sobre universitat i recerca en altres contrades.

Ciberxafardejant una mica, he vist que la Universitat de Sidney té un servei de blogs  (Blogs dos Usyd) adreçat específicament a personal acadèmic i personal d’adminsitració i serveis, en allò que fa referència a la seva feina: Blogs dot Usyd is intended for blogs that support University staff research & other projects. If you’re a student, or looking for a personal blogging space, you should look for other blog providers like Blogger.com.

No és ben bé blogs sobre temes universitaris, però comença aconstar-s’hi.  

Seguiré buscant experiències d’altres unviersitats. Però aquesta ja és interessant. A altres unviersitats s’estan implantant ja sistemes de blogs per al professorat.

Hi ha diverses ocasions en què es produeix un contacte especial entre les universitats i els ciutadans. A les ciutats mitjanes com Girona, la Fira de Mostres és un lloc excel.lent per difondre l’activitat de la Universitat.

L’stand a la Fira de Mostres d’aquest any es centra en els nous estudis de medicina i en el Parc Científic i Tecnolòigc, juntament amb la docència de postgrau. Crec que són uns bons exemples del que ha de ser el futur de la UdG.

En altres ocasions com la Expojove hi ha un contacte més directe amb els estudiants de secundària. A les Fires de Girona hi passa tota mena de gent, i és un aparador idoni per a la imatge de la Universitat.

Aquest any l’stand de la UdG està davant d’un d’espectacular: el cotxe Tramuntana, un bòlid que arriba a 350 km/h, dissenyat a Catalunya i que no desemereix dels cotxes de Fòrmula 1.

A l’stand ja es reparteix propaganda de l’activitat estrella de la Setmana de la Ciència 2006; una carpa al bell mig de Girona, per Viure la Ciència. De dijous a dissabte, 16-17 de novembre.

Avui 29/10/2007 (festa a Girona) El País porta un reportatge sobre la manca d’atenció als estudiants més brillants del sistema education de secundària.  Comenta els diferents sistemes d’atenció a la igualtat d’oportunitats dels USA, d’Anglaterra, dels països germànics i de Finlàndia, i els compara amb el nostre sistema.

Un cop llegit l’article, tinc la sensació de poder canviar “secundària” per “universitat” i “universitat” per “doctorat”. Cada cop més els canvis que s’estan introduint en l’ensenyament universitari afavoreixen que més estudiants aconsegueixin aprovar, però comporten una certa desmotivació dels estudiants més brillants. Això es pot corregir, tal i com diu l’article, amb una especial atenció a la diversitat, que per ara es produeix sobretot per baix. Però en l’àmbit universitari, igual que en el de secundària, les hores del professor són limitades i els recursos docents també, així que és complicat dur a terme programes d’estímul, excepte que no siguin incorporar els estudiants més inquiets a la vida d’un grup de recera ben aviat a la seva vida universitària. Crec que això és el que diferenciarà més el futur de les nostres universitats del que són ara.

Un curiositat d’aquest article d’El País: no acaba de forma intel.ligible. Tan l’edició text com l’edició PDF tenen aquesta darrera frase:

Los expertos universitarios españoles ya propusieron el año pasado que el Estado se encargara de las becas para garantizar que ningún alumno se quede sin estudios por falta de dinero y las comunidades de las que premian a los mejores estudiantes. “No estoy seguro de que la sociedad esté preparada, ya que para que todos los jóvenes vayan a la universidad, a pesar de todo lo que se habla de la sociedad del conocimiento”, añade el asesor de la OCDE Francesc Pedró.

M’he quedat amb les ganes de saber l’opinió d’en Francesc Padró. Hauré de mirar l’edició impresa, a veure si tinc més sort. 

Vaig crèixer amb tu, des de petit que vas formar part del meu món.

Em feies companyia, m’ensenyaves les coses del món.

Eres testimoni de la història, en blanc i negre, després en color. Amb un, dos, tres, cent, mil canals. Amb comandament digital (el dit) i a distància (el dia al comandament a distància).

Pesaves molt. Massa. T’havies anat fent gran. Primer 20 polzades, fins fa poc 32.

Abans duraves 20 anys. Fa quatre anys et vaig comprar. Pocs dies després vaig saber que duraries poc, les teves enemigues de plasma i LCD et farien despárèixer.

Fa pocs dies vas decidir no voler-te engegar. Has d’entendre-ho. Vam haver de comprar una tele LCD. Ens has servit 4 anys.

Has d’entendre-ho, aquest matí t’hem hagut de portar a la deixalleria. No podies continuar ocupant tant d’espai al menjador de casa.

Adéu, teles de raigs catòdics, ens heu servir fidelment durant molts d’anys, al menjador, a la cuina, a la taula del despatx de la Universitat, a les sales d’usuaris de centres de càlcul, a les aules informàtiques. Gràcies per tantes coses. Per exemple, per escalfar-nos quan feia fred. Per aguantar els post-its (molt posterios a la vostra invenció). Per fer-nos compnayia durant l’estada a Califòrnia. Adéu, terminal VT-100 que em vas iniciar a la tesi doctoral. Adéu, superpantalla Silicon Graphics de la meva primera workstation a Girona.

Benvingudes, teles i pantalles LCD.

(nota: potser és nostàlgia, però a la cuina encara hi tenim una tele de tub petita, i consevem encara una tv de 6″ russa comprada fa molts d’anys a Andorra, en blanc i negre. Funciona perfectament.)

Ahir en Xavier Hernández, ex-director general de recerca de la Generalitat de Catalunya, va escriure un article a l’Avui titulat La Reculada de la Recerca.

Aquesta contribució és un llistat força exhaustiu d’allò que caldria que fós la recerca a Catalunya i que no n’és. L’autor critica els darrers governs de Catalunya per haver canviat (a pitjor) el model de recerca català. 

No conec prou bé el funcionament dels òrgans de govern de les institucions d’àmbit català, però tampoc dira que no fan res o que ho fan molt malament. Jo diria que el marc actual no és gaire propici a la presa de decisions per impulsar la recerca. Ara ens estem trobant amb les conseqüències de la política d’expansió poc control.lada, impulsada per la Llei de Reforma Universitària (LRU), que ha comportat unes universitats que no poden competir amb les millors condicions.

Ep! Cal dir que sense la LRU no tindríem ni tan sols això.

“Som els que som” i “es fa el que es pot” són frases tòpiques però verdaderes. Les bones idees de l’ex-conseller Mas-Colell no han estat portades a la pràctica en la seva totalitat, perquè segurament no és possible. Tal i com he dit en altres llocs i diu molta altra gent, fins que no hi hagi un canvi en el sistema de govern de les Universitats, no podrem fer un salt endavant.

Em sap greu l’article d’en Xavier Hernàndez. Primer, perquè dóna una imatge massa negativa del que es fa a Catalunya en recerca i en política de recerca. Segon, perquè desqualifica un govern legítim que, igual que l’anterior i l’anterior de l’anterior, han de fer política amb recursos limitats i han d’optimitzar la funció qualitat de la recerca amb condicions de contorn limitants (perdó pels termes matemàtics). I tercer, perquè la referència a l’endogàmia universitària és correcta, i ho estem vivint cada dia, malgrat els esforços de governants de tots els nivells.

Sap greu l’article d’en Xavier Hernández. Sap greu perquè les coses podrien anar més bé. I sap greu perquè, fora del context unviersitari i investigador, les seves paraules poden ser malinterpretades. En tot cas, cal treballar per fer les coses millor. Crec que es pot.

En un dels comentaris a l’entrada que vaig fer dilluns sobre el darrer rànking de Scimago, el blocaire Marc Azca, de Reus, em feia saber que aquest blog ha estat inclós a la Taula Periòdica de la Catosfera, en el marc del seu blog CatalunyaFastForward.

N’estic molt content, i també de veure-hi altres blogs de referència, com el deu meu col.lega Enric Canela,. Però em segueix preocupant la manca de blogs en l’àmbit universitari, que toquin temes universitaris. Que els universitaris parlem dels temes que preocupen la societat està molt bé. Però també hauríem de parlar dels temes de l’ensenyament superior i la recerca, i parlar-ne de tal forma que tothom pugui entendre del que estem parlant.

Crec que aquestá és una assignatura pendent que tenen els professors de les nostres universitats. Jo intento constantment persuadir els meus companys i companyes de mantenir un blog amb les seves opinions i reculls d’experiències. Intento també trametre-ho als meus estudiants. Però, com dic a la primera pàgina d’Edunomia, mantenir blogs és dur, molt dur.

Gràcies a en Marc Arza per la seva Taula Periòdica. De part d’un químic teòric.

Ahir vaig tenir la sort de poder participar en una sessió de Prospectiva i Creativitat per a la Innovació, al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb la col.laboració del CIDEM:

Per a una persona com jo, provinent del camp científic, on la innovació consisteix sobretot en conèixer millor la natura i la matèria, resulta cursiós i beneficiós comprovar com hi ha processos innovadors en altres camps del coneixement. En aquesta sessió el camp concret era l’Alimentaicó i la Maquinària de Procés, i va participar-hi especialment el CENTA (Centre Nacional de Noves Tecnologies Agraoalimentàries), que té ja un edifici al cantó de l’IRTA a  Monells, al Baix Empordà, i en tindrà un altre ben aviat al Parc Científic i Tecnològic de la UdG, a Giron.a. (aquest centre encara no té web propi, això caldria millorar-ho…)

Em va agradar alguna definició que s’hi va donar: per exemple, que la innovació és la creativitat pràctica. També vaig entendre com estan canviat les coses: s’ha passat d’una producció massiva a una personalització massiva. Ara que hi penso, això és el que està passant amb el procés de Bolonya: dsprés de la massificació d’estudiants dels 80 i 90, en algunes carreres el número d’estudiants, la introducció de les TIC i el pas a una consideració global del procés d’aprenentatge em fan pensar que estem davant de la personalització massiva de l’estudi a la Universitat.

Podcst de Ciència, article publicat al Diari de Girona, dimecres 24/10/2007., dins de la columna SetCiències.

Doicumentació addicional:

El portal de videos youtube

Les revistes Science, Nature, Muy Interesante i Scientific American.

La TV per Internet de Girona, SiEs.Tv

Gràcies als pingbacks i als trackbacks he vist que hi ha una entrada interessant sobre Vectorització de la Recerca al blog S.O.S. Super Observatori Social, d’en Carles Garcia.

Entenc el que diu aquet blocaire, jo també crec que la complexitat i riquesa en la diversitat de la recerca que es fa avui en dia fa perdre una mica la visió de conjunt. Ens cal més visió de conjunt i ens cal visió estratègica. Jó sóc més aviat optimista, crec que es va avançant, poser una mica massa a poc a poc, pel bon camí.

M’ha agradat el concepte de vectorització de la recerca. És una altra forma de parlar de tagsonomia, que justament vaig tractar dimarts passat.