Edunomia

“Canada Starts a ‘Branding’ Campaign to Help Universities Recruit More Foreign Students”  (Canadà comença una campanya de “marca” per ajudar les seves universitats a reclutar més estudiants estrangers).

Aquesta notícia, proporcionada pel Chronicle of Higher Education, recorda una mica (o força) la campnya per la marca “Universitats de Catalunya” que està impulsant l’Associació Catalana d’Universitats Públiques ( sembla que aquest web no funciona… vegeu aquest comunicat de fa uns mesos)

Canadà s’ha vist sobrepassada pels sistemes universitaris dels USA, de Gran Bretanya i d’Austràlia, i ara promet als estudiants estrangers ajudar-los a “canviar el món”. El númeor d’estudiants estrangers que hi arriben ha disminüït. Problema principal? Que al Canadà el sistema universitari depèn de cada província. El Chronicle no ho diu, però suposo que el francès deu ser un problema per al sistema… En tot cas, la marca “Canadà” ja no ven tant.

Tot això té una certa semblança amb Catalunya. Mirem com ho resolen els canadencs. No és ben bé el mateix, però segur que podem trobar-hi bones idees.

Ahir el Diari de Girona portava un petit reportatge sobre el coenixement del Procés de Bolonya per part dels estudiants. En una enquesta no estadísticament fiable del protal UniLocus, un 27% dels universitaris no en tenen informació.

No és pas fàcil motivar els estudiants i afavorir que tinguin informació adequada dels temes universitaris. EN tot cas, potser és positiu que un 73$ sí que tingui la percepció d’estar-ne informat.

Una altra cosa és que, per formar-se’n una opinió adient, els estudiants tinguin una informació rellevant. Poden tenir-ne, però pot no ser prou rellevant. Ara bé, els professors universitaris i governants saben donar-los-la?

Avui he participat en un seminari-taller del grup Infonomia.com, titular “Y tú qué marca eres - gestió de la reputación personal”.

Per un cantó, se’ns ha ensenyat a conèixer’ns, establir els nostres objectius, fer el nostre pla d’acció personal… I per un altre, hem aprés a crear-nos una [bona] reputació, sobretot fent servir les eines socials que ens proporciona la Internet.

Ems embla interessant mencionar el web de la professora que vam tneir, Neus Arqués. De fet, n’ha escrit un llibre: “Y tú , qué marca eres - 12 claves para gestionar tu reputación personal“.

Crec que la primera part és perfectametnt aplicable a la creació de la marca pròpia d’una Universitat.

Durant aquest taller, m’he adonat que hi ha diversos termes que es a vegades es confonen: reputació, confiança, autoritat, rellevància, fiabilitat, …  un dia em dedicaré a entendre’ls millor.

Gràcies a l’Enric Canela m’he assabentat d’un nou blog/web/fprum sobre temes unviersitaris: Univnova. Seguiré el consell de l’Enric i m’hi subscriuré.

Crec que som molt spocs els que parlem de temes unviersitaris en positiu, en clau de futur, i amb voluntat constructiva.

Benvinguda la (bona) companyia.

Avui El Punt porta una entrevista amb en Jordi Mestres, investigador de l’IMIM (UPF). En Jordi és un químic computacional que ha fundat una spin-off: Chemotargets. Ha obtingut el premi a la transferència de coneixement de la Universitat Pompeu Fabra per la creació d’aquesta empresa.

L’entrevista m’agrada, i especialment em plau veure com un meu doctorand -i per tant doctor per la Universitat de Girona, havent fer la tesi a l’Institut de Química Computacional- ha esdevingut un investigador molt bo, innovador, emprenedor.

Al final de l’entrevista, en Jordi diu sobre el Parc Científic i Tecnològic de la UdG:

-El parc científic de la UdG tindrà èxit?
-«No cal pensar que no. En tindrà si es converteix en el focus adequat per atraure les empreses.»

Ja m’agradaria que en Jordi sigués a Girona. Però la UPF li ha pogut donar millors condicions. Cal felicitar la UPF, i cal felicitar en Jordi per la bona feina.

I gràcies, Jordi, per la bona recerca.

Dijous passat vaig tenir l’oportunitat de visitar l’interior d’un edifici ben emblemàtic: el del rellotge de la Puerta del Sol a Madrid, antiga Casa de Correos, ara seu de la Comunidad de Madrid.

Els congresssites del IV Congrès de Comunicació Social de la Ciència hi estàvem tots convidats. Em va agradar pdoer-hi ser una estona, amb un breu parlament d’una alt càrrec del govern d’Esperanza Aguirre, i també del President del CSIC.

Durant l’aperitiu (foinamentalment pernil) que se’n va servir, vaig poder tornar a parlar de màgia matemàtica amb en Fernando Blasco. Mentre els camarers anaven servint menjar i beure, nosaltres aprofitàvem per fer jocs de cartes - en Fernando va treure una corda per fer jocs topològics,  i jo vaig jugar amb les gomes que guardava dels pòsters que vam penjar dijous.

L’organització del CSCIENCIA07 va ser molt bona. Teníem WiFi en totes les aules. Un CD amb totes les comunicacions. De totes formes, els congressos com aquest en què hi ha fins a 7 comunicacions en paral.lel em fan enrabiar una mica, perquè sempre em perdo xerrades interessants.

Afortunadament, tinc una cosa important: el CD de les comunicacions. Me’n vaig amb un bon record de Madrid, sense haver vist gairebé res de Madrid. Ja en vaig veure força el 1982, durant la meva època de vacances pagades.

Cal dir que, malgrat ser un congrès en castellà i tenir presència de gent d’iberoamèrica, el congrès no va ser espanyolista, i va tenir un bon interès per a qualsevol divulgador científic i comunicador de la recerca, investigador o periodista.

La presència de catalans al congrès va ser important, i la petxada que hi han deixat també. Crec sincerament que el nivell de comunicació científica a Catalunya ha quedat demostrat. També he de dir que es fan bones coses arreu: Granada, Madrid, A Corunha, València, … Universitats, museus, setmanes de la ciència…

Deu ser casualitat, però després de la taula rodona sobre formats multimèdia al Congrès de Comunicació Social de la Ciència, avui El País porta un article sobre “Teleciència”. Per cert, jo ja havia fet servir aquesta paraula com a titular d’una meva entrada de fa tres setmanes sobre un article de Juan Cueto al mateix El País… Què li passa a aquest diari que ara ha despertat de cop?

Al menys aquest article està fet des d’una certa òptica respetuosa amb la ciència. Aquí hi ha algunes frases interessants:

En ¡Clever! (domingo, 18.00) preocupa que “se traspase el umbral de lo lúdico a lo peligroso”. Que el “rigor y la seriedad” cedan terreno a la “espectacularidad”, y pide que se divulgue, pero “con orden”

Como les pasa al resto, su principal fuente de inspiración es Internet, y dos físicos de cabecera y otros especialistas que van rotando dan el visto bueno a las pruebas. Capelletti dice que extreman el cuidado en las que manipulan sustancias químicas. “Es peligroso dar ideas”, reconoce. El responsable de Brainiac coincide con Flipy y el resto de profesionales consultados: “No queremos enseñar ciencia, sino despertar la curiosidad”.

L’article parla també d’0un nou programa fet al Cosmocaixa de Barcelona:

Tres 14, que La 2 prepara para las tardes del fin de semana. “Hecho por científicos”, como su director, el físico Sebastián Grinschpun, que también ha trabajado en Redes, o la genetista Mara Dierssen. Producido en colaboración con la Fundación Española de Ciencia y Tecnología, ha instalado su plató en la sede de CosmoCaixa Barcelona. Con un “tono “muy divulgativo”, prosigue Abbad, y con “rigor”, …  (13.30, La 2).

Potser hi haurà algun pas endavant.

Avui divendres s’ha acabat el IV Congrès de Comunciació Social de la Ciència, que ha tingut lloc durant tres dies al CSIC de Madrid. Per cert, en un barri molt tranquil i agradable.

Crec que el congrès ha estat força interessant. Hi havia una barreja d’investigadors i de comunicadors/periodistes, però crec que els segons guanyaven els primers. Una de les coses que ha anat sortint és el tema de si la comunicació l’han de fer els investigadors o els periodistes-comunicadors dels gabinets de premsa o dels serveis de recerca.

Jo no ho acabo de tenir gaire clar. Segurament la comunicació de la ciència (i de la recerca en general) s’ha de fer en funció de a qui vagi dirigida. En tot cas, una cosa ès òbvia: la recerca, la creació del coneixement, la fan els investiagdors.

Seguiré reflexionant-hi.

En el segon dia del Congrès de Comuniacio Social de la Ciència, ara mateix sóc a una interessant taula rodona sobre la governança i polítiuqes d’innovació.

Cap dels ponents deu saber la proposa de Pacte d’Innvació i la Recerca de Catalonya.