En l’edició catalana d’El País de 10/1/2007, s’hi publica que el superordinador Marenostrum ha permés que científics espanyols hagin creat un programa que prediu l’estructura de les proteïnes.
Els titulars de les notícies solen ser enganyosos o cridaners. Em sap greu, però, que El País no tituli bé aquesta notícia, sobretot perquè és difícil que els lectors aprofondeixin en la lectura del reportatge, i es fàcil que es quedin amb el titular.
Tant en la notícia com en l’article original al PNAS queda clar que no s’ha fet cap programa, sinó que s’han fet servir diversos programes i models de simulació d’estructura i dinàmica de proteïnes per estudiar la dinàmica d’aquestes macromolècules biològiques en solució aquaosa (“A detailed analysis of the massive database of trajectories (>1.5 terabytes of data obtained using 50 years of CPU) allowed us to obtain a robust-consensus picture of protein dynamics in aqueous solution.”). NO he pogut accedir al text de l’article, perquè la UdG no està subscrita al PNAS.
No cal treure mèrit a l’estudi dels companys de Barcelona, que en té molt, però sí que cal deixar les coses clares als que escriuen titulars a El País. La simulació numèrica de la realitat física (és a dir, també química i biològica) es fa cada cop més important. Predir computacionalment amb una bona precisió el plegament proteínic és cabdal.