Segons Scientific American (gràcies, Boing-Boing!), ja s’ha presentat el primer ordinador quàntic comercial, basat en 16 qubits (bits quàntics) (ja en vaig parlar fa poc). M’ha fet força gràcia la següent frase, extreta de l’article de SciAm:Â
“For the demonstration, he says D-Wave operators remotely controlled the quantum computer, housed in Burnaby, British Columbia, from a laptop in California. The quantum computer was given three problems to solve: searching for molecular structures that match a target molecule, creating a complicated seating plan, and filling in Sudoku puzzles.”
Ja és casualitat que treballien amb dos dels meus camps: el professional (estructures moleculars) i el recreatiu (Sudoku).
Francament, no acabo de veure clar. Hi ha tan poca informació sobre aquest ordinador que en dubto. Pel que he anat aprenent aquests dos anys en què he impartit classe de computació i criptografia quàntiques, el tema és molt complicat com perquè ara de sobte aparegui un ordinador quàntic comercial. Estic esperant a veure què hi diu l’Ignasi Cirac, què hi diuen les companyies i centres de recerca que fa temps que treballen intensament en aquest camp. La companyia D-Wave demana confiança… de moment, no se sap si diuen la veritat o són una enganyifa.
Però tal i com vaig dir fa poc, el seu experiment haurà de ser reproduïble. La Ciència acaba vencent amb la veritat. M’agradaria que fós veritat, i que ha hi hagués un ordinador quàntic que resolés el Sudoku i comparés estructures moleculars – i que ben aviat en tinguem de 1 kqubit.
Sóc escèptic, però. No serà cosa de màgia? Potser hauré de dir també que en tinc un, d’ordinador quàntic, que resol Sudokus i que permet fer-se ric a la Quiniela. M’hi pensaré.