He vist que a l’edició de dimecres 14/3/2007 d’El País hi ha un article sobre la conveniència d’establir una Agència d’Avaluació de la Divulgació Científica. Els autors, investigadors del CSIC, es queixen d’un exemple de de confusió entre ciència i paraciència en la revista Agenda Viva, Ciencia y Medio Ambiente, i diuen
“El Ministerio debe establecer una Agencia de Evaluación de la Divulgación Científica que cuide de que los fondos y presupuesto [de l’any de la ciència] vayan a proyectos correctamente evaluados por personas que siguen activas en el pensamiento racional y científico, además de personas expertas en difusión y comunicación. Habrá que tener en cuenta que no sólo es importante difundir unidades de conocimiento. Más importante es transmitir modos críticos de pensar, que se puedan incorporar en la vida cotidiana. Con ello nos jugamos mucho. No sólo un uso adecuado del dinero público sino también una contribución a la difusión de un pensamiento racional, del que esta sociedad está muy necesitada“.
És molt important que els científics que són actius en la creació, transmissió, crítica i desenvolupament del coneixement siguin part activa en els processos de divulgació, disseminació i comuniació de la Ciència. Aquest article fa pensar una mica.
Anem amb compte, per cert, en fer aquesta avaluació als investigadors professionals, i no convertir-la en censura dels periodistes o dels ciutadans.