Avui 3/11/07 els diaris en van plens: aviat es podrà passar de 1r a 2n curs batxillerat amb força assignatures suspeses. Ho he llegit a El Punt i a El País. El Punt hi destina una editorial força interessant.
El que es cuina és, en definitiva, la possibilitat real de fer el Batxillerat en tres anys. Però al menys es permetrà que els estudiants més capacitats el facin només en dos. D’això ja en vaig parlar alguna vegada, però aquí voldria afegir-hi alguna reflexió més. Jo sóc a la Universitat, i per tant tinc un punt de vista de fora del sistema d’ensenyament secundari.
Amb la reforma dels estudis en el Marc de Bonlonya, estem introduint ja grans canvis que permeten millorar el rendiment acadèmic dels estudiants universitaris. Per què no es fa això mateix a Batxillerat? Potser això ajudaria a incrementar el rendiment… Segurament es pot dir que els estudiants encara no estan prou madurs a 1r de BAT. Jo no ho crec. Em fa l’efecte que ja se’ls pot tractar (pel que fals nous mètodes d’ensenyament en el marc del procés de convergència europea) igual que es tracta avui un estudiant de 1r de carrera.
Si anem afavorint que els estudiants facin el Batxillerat en 3 anys, quan l’haurien de fer en 2, llavors quan entrin a la universitat no serà pas gaire fàcil convèncer-los que han de fer en 3 anys un grau previst per fer-se en 3 anys (o 4 en 4).
Quin és l’objectiu? Fer que hi hagi més gent que tingui el Batxillerat, i així tenir un percentatge més alt de graduats postobligatoris i sortir més ben parats al rànking, o tenir més població preparada per encarar els estudis universitaris o de mòduls professionals? Suposo que els polítics deuen pensar que l’objectiu és tenir la població més educada i més formada, amb independència que després segueixin estudiant o no. I si això es reflexa als rànkings, millor. Aquest objectiu seria el bo, crec.
Tractar la diversitat d’estudiants demanarà, igual que passa a la Universitat, tenir dissenyats diferents itineraris que permetin diferents velocitats, repetir assignatures, etc. Però ja ho he dit abans: el conflicte horari que es fa servir com a argument es redueix molt amb les noves metodologies. Si el procés d’aprenentatge ja no es basa en la classe magistral, sinó que s’estableix un procés pautat en què el concepte d'”anar a classe” es difumina, llavors no cal patir. Potser el problema (a secundària i a la universitat) és que encara hi ha molt arrelat “anar a classe”, la classe magistral.
L’altre dia ho dèiem amb els companys: per què cal repetir la mateixa lliçó que l’any passat? Si no hi ha res innovador, es grava en video i es penja al YouTube. Potser això seria el correcte, però que el professor estigués present a la projecció, perquè en qualsevol moment es pogués interrompre per fer-li preguntes, o perquè hi ha aportés el seu punt de vista. Tot arribarà. Segurament aquesta proposta és agosarada, però al menys és realista. I hauria d’anar acompanyada, com ja hi va, de tallers, pràctiques, sessions de problemes, tutoria personalitzada, etc.
Massa meravellós, alguna cosa se m’escapa
(Continuarà)