A la Facultat de Ciències de la UdG s’hi pot trobar, a primera hora del matí, un bon piló d’exemplars de La Vanguardia del dia. Avui, mentre feia el cafè rutinari, hi he trobat amb l’article de Josep Samitier “Ciencia, cocina y patriotismo“. LV en destaca: “Quién es el Ferran Adrià de la ciencia catalana? El futuro tiene la respuesta”.
Un bon paràgraf de l’article és “Sabemos que se realiza buena ciencia en un país cuando sus centros y universidades producen resultados que son reconocidos internacionalmente. Y aún más cuando investigadores de otros países deciden establecerse de forma temporal o permanente en sus centros de investigación.” Aquest és realment un bon indicador de la qualitat universitària! igual que un bon restaurant triga en donar taula, un bon grup de recerca té una elevada mobilitat d’investigadors.
AL final l’article es pregunta qui és el Ferran Adrià de la ciència catalana. Igual que de restaurants bons n’hi ha molts, també de grups invesgadors i científics n’hi ha molts. Però en Ciència la qualitat és també molt un resultat d’un treball d’equip. El que cal tenir en compte, i cal acceptar la realitat actual, és que pertànyer al món anglosaxó proporciona avantatge. Només cal mirar la llista de Premis Nobel. De totes formes, els científics es conformen amb un reconeixement de la seva feina mitjançant finançament de projectes, dotació de personal i material, i que algú, de tant en tant, els digui públicament “bona feina, gràcies”.
Â