Ciència i ciutadans

Com sempre, els articles d’en Vladimir de Semir no em deixen indiferent. M’ha agradat força, en la seva línia habitual, el publicat a El Punt dissabte 10/2/2007, titulat Ciència i Ciutadans.

Estic content que en aquest article es constati el que jo ja he dit moltes vegades: “l’evidència cada vegada més preocupant d’una manca de vocacions científiques entre el jovent, especialment entre les noies, que no és només un problema local, sinó que s’està produint a tot Europa.”

Per una altra part, també s’hi diu que “Despertar l’interès per la ciència i les vocacions entre el jovent és precisament un dels principals objectius de Barcelona Ciència 2007, una iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona en la qual participen més de dos centenars d’entitats de tota la ciutat.”

També és molt bona l’opinió sobre que “El veritable salt es produeix quan la ciutadania entén la ciència i la tecnologia com a factors de progrés i cohesió social. Dit en altres paraules, la clau per donar l’autèntic salt cap a la capitalitat científica és substituir la coneguda fórmula R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) per una nova, R+D+I+C, on «C» afegeix: comunicació, cultura, cohesió social, complicitat ciutadana… perquè la reacció en cadena de la societat del coneixement es produeixi. I perquè ciutadans i ciutadanes desenvolupin un indispensable capacitat crítica davant el futur que construïm entre tots!”

M’hagués agradat que en Semir fés una reflexió sobre el per què no s’extèn a tot Catalunya aquesta iniciativa, o com es lliga amb l’Any de la Ciència impulsat pel Govern Espanyol.

En fi, més val fer això de moment (Barcelona Ciència 2007) – i fer-ho ben fet, i que serveixi de catalitzador per iniciatives en d’altres llocs, per exemple la Setmana de la Ciència