Fa pocs dies un professor d’universitat em comentava que li sabia molt de greu que s’estigués pensant en eliminar Filologia Catalana d’algues universitats perquè hi ha pocs estudiants. Em deia també que aquesta carrera és la que diferencia el sistema universitari català de l’espanyol, no pas com química, que és la mateixa a tot el món.
Això m’ha estat fent pensar durant uns quants dies. Realment és el mateix estudiar química, bioquímica o fisioteràpia el mateix a tot el món?
Doncs crec que no. En primer lloc, per la llengua. En segon lloc, per la contextualització de la transmissió del coneixement. I en tercer lloc, perquè en una universitat presencial, estudiar no és només anar a classe i adquirir uns coneixements disciplinars, sinó que anar a la universitat significa adquirir uns hàbits culturals i uns coneixements generals d’un nivell superior a la mitja de la població.
La filologia catalana és, òbviament, una filologia que es pot estudiar molt bé a Catalunya, però també es pot estudiar bé al Canadà. La química es pot estudiar bé a Rússia o a Mèxic, però si es fa a Catalunya es rep una educació complementària basada en la realitat catalana – lingüística, cultural, científica, social. Des de la història de la ciència i la tècnica a Catalunya fins a la problemàtica dels recursos naturals i dels riscos medioambientals particulars. Estudiar química a una universitat catalana no és el mateix que estudiar química a New York o a Oviedo. Ni millor ni pitjor. És una mica diferent. Però també, com FIlologia Catalana, és necessària per fer una bona universitat.