Les dues darreres setmanes de desembre han estat molt complicades i no he tingut temps de comentar alguns dels molt interessants posts de l’Enric Canela. La seva entrada La qualitat de la recerca i el nombre de citacions aporta nova llum al tema de l’avaluació de la recerca. En particular, fa referència a la pregunta del Higuer Education Policy Institute sobre si índex d’impacte és igual a qualitat de la recerca. La resposta que donen és que no.
Francament, estic content que hagin arribat a aquest resultat, però també he de dir que això ja ho sabíem des del primer dia! Bromes a part, m’agrada que l’HEPI mencioni que avaluar (assess) la recerca pot ser força car, tediós i buròcrata. Jo mateix ho he patit a la UdG. Al 2005 es va establir un mecanisme molt interessant d’avaluació, però que demana moltes hores de feina als serveis administratius de la unviersitat – i total per repartir pocs diners.
Ara mateix estem pensant en fer servir pocs indicadors. I de fet, el millor és el sistema de peer review (avalaució per parells). Resol el tema dels diferents indicadors per àrees. No tot són pas flors i violes, però. L’avaluació per parells comporta despesa de temps i una bona organització.
Recomano la lectura de l’entrada de l’Enric Canela i dels informes que s’hi esmenten. Seguirem en el tema.
Miquel,
Gràcies per la recomanació. La veritat és que jo també estic content d’això. Hi ha un munt de treballs citats sense cap valor.