La formació empresarial dels professors universitaris

A part que durant aquests darrers dies hi ha hagut una mica de moviment en política i govern universitaris a Catalunya, segueix havent-hi un constant (i lent) degoteig d’articles i opinions sobre com millorar la Universitat.

Avui mateix, Pilar Benajam a El País parla sobre el fals dilema de la formació del professorat de secundària. Algunes coses que hi diu: “El fracaso escolar es debido a que estos conocimientos existen pero, con honrosas excepciones, no se aplican, y no se puede mantener una Secundaria integrada hasta los 16 años sin que los profesores tengan una formación profesional para hacerlo posible y los centros una organización adecuada a las necesidades de una sociedad que ha cambiado profundamente.”…”El objetivo de un departamento universitario de química es hacer avanzar el conocimiento de la materia y formar químicos. El objetivo de la formación profesional [nota: es refereix a la formació pedagògica, psicològica i docent] es hacer de este químico un profesor de química. Cuesta creer que haya personas que defiendan que es posible enseñar y educar sin una preparación específica, ¿es que la enseñanza es la única ciencia infusa?”

No passa pas una cosa semblant amb els professors d’universitat? Amb el nou marc de Bolonya encara se’ls exigeix més que mai que siguin uns perfectes professionals del rendiment acadèmic. Ningú no els ha ensenyat pedagogia o psicologia, … O és que el fet de, en general, ser persones de l’elite intel.lectual els fa més aptes per a l’autoaprenentatge de les eines psicopedagògiques, informàtiques, de llengües…?

Pitjor encara, en l’actual sistema de govern universitari, ningú no els ha format en pràctiques de bon govern, en tècniques de lideratge, en habilitats directives, en tècniques de portar reunions i treball en equip, etc. Ni en ser empresaris de l’ensenyament superior, en portar la Universitat a una més gran eficiència. Els professors universitaris són això, professors: gent que en sap (faltaria més!) molt de la seva matèria i està disposat a ensenyar-la a qui vulgui i tingui condicions per aprendre-la. Però s’està demanant que siguin super-persones empresàries, que sàpiguen fer projectes, executar-los i optimitzar recursos, i que a més siguin persones polítiques que sàpiguen guanyar els vots necessaris i establir les complicitats suficients per guanyar eleccions cada quatre dies.

S’està demanant que els governs universitaris, amb independència de la qualitat de la matèria primera (estudiants de secundària, per exemple), formin bons titulats i que els trobin una bona feina. I això en un sistema molt democràtic però clientelista a la Universitat – de fet amb una mica de manca de cultura democràtica i esperit crític mal entés.

A vegades em meravello que la Universitat, maltrat això, funciona tan bé. Perquè hi funciona. De fet, moltes coses no van gaire bé, però la seva quantitat és inferior a la d’altres àmbits de la societat.

Per cert, ahir El País va publicar una editorial sobre el canvi a la Universitat. Val la pena llegir algunes dels comentaris que hi han fet els lectors.

One thought on “La formació empresarial dels professors universitaris

Comments are closed.