No sé si traduir el “gorrones” castellà per “mangants”, segurament que hi ha paraules més escaients. Ara mateix no les recordo, deu fallar-me el meu català… De fet, veig que “mangant” no és al diccionari GREC…
Però l’article d’en Quintanilla de la setmana passada sobre “Gorrones” segueix oferint respostes a les cartes al director d’El País. Em sembla que val la pena comentar-les.
Avui 28/8/07 hi ha una altra carta al director sobre aquest assumpte. Com que no aconsegueixo cap vincle directe a la carta (sembla que El País no l’hagi digitalitzada, i els reculls de premsa de la UdG i de la UB no en tenen), en reprodueixo un extracte (m’adono que l’edicio “nacional” plaga de la plaga de topillos, mentre que la catalana parla d’Universitat!):
Las declaraciones del secretario de Estado de Universidades, Miguel Ãngel Quintanilla (EL PAÃS del 21 de agosto de 2007), sobre la existencia de “gorrones” (según el diccionario Casares: “Que tienen por hábito vivir o divertirse a cuenta ajena”) son interesantes, pero por incompletas un tanto injustas. Ya que su intención es introducir cambios en esta legislatura (escaso tiempo tiene), le sugiero que amén de ayudantes y profesores asociados extienda también este adjetivo a catedráticos y titulares e ncluso a departamentos e institutos enteros y, si le dejan, que obre en consecuencia.
Los británicos, que de universidades y de administración en general saben mucho más que nosotros, tienen un vocablo excelente que rige el buen gobierno de las universidades: accountability; es decir, ‘pedir cuentas’. A tenor de los resultados obtenidos (buena docencia, publicaciones, proyectos, patentes, y tablas de output / input) se da dinero y plazas a las universidades mejor evaluadas y no, como en España, según el número de alumnos, las políticas territoriales y las políticas de pasillo y de salón. Vería usted que si se aplicara esta política tan simple desaparecerían los gorrones: los de abajo, pero también los de arriba, que haberlos haylos.— Jaume Baguñà Monjo. Catedrático de Genética de la Universidad de Barcelona.
Sobre la rendició de comptes ja se n’ha escrit molt. Segueixo dient que les Universitats són els ens més avaluats de tots, sobre els que s’hi fa més seguiment. Estic d’acord en passar comptes – i als altres llocs? A les altres administracions, serveis, etc?
Gorrones el podem traduir directament per gorrers, que gorregen o van de gorra.
Conec al Jaume Baguñà fa molts anys, és un bon investigador ja veterà. Sempre ha estat molt crític amb el sistema, dins i fora de la UB. Massa crític al meu parer.
De totes formes coincideixo en què les universitats són les més avaluades, però quan a temes de diners i l’ús que es fa d’ells res de res. Es malbaraten sovint recursos impunement. El nivéll d’abandó i repetició és impresentable. Caldria que els recursos anessin associats a objectius, a l’acompliment d’aquests. També en altres administracions i organismes, esclar.