Miniuniversitats !?

Torna a aparèixer el fantasma del tancament de titulacions pel baix número d’estudiants de nova entrada. De tant en tant surt aquest tema. El País en parla avui al seu article Miniuniversidades.

Ja n’he parlat vàries vegades. El problema és la manca d’un mapa universitari que permeti rendabilitzar al màxim els pressupostos que es destinen a l’educació superior.

Què és una titulació? El conjunt d’assignatures, activitats, etc. que porten a l’obtenció d’un títol, per exemple Filologia Romànica. Però resulta que aquest títol es pot obtenir seguint diverses assignatures que ja s’ofereixen en el marc d’altres Filologies. Potser només hi ha dos o tres estudiants, però no té cost. Per què s’ha de tancar. Ara bé, hi ha una altra pregunta: té sentit que hi hagi disponbles títols que es poden aconseguir fent algunes poques assignatures després de tenir un primer títol (p.e.: filologia catalana i romànica, economia i administració d’empreses). Quan una persona és llicenciada en física i en química, té dos títols, amb un  petit solapament. Si és llicenciat en català i en romàniques, el solapament pot arribar al 90%. No té pas gaire sentit.

Hi ha gent que diu que “si la Universitat fos una empresa, faria temps que hauria tancat”. La gent que diu això no sap prou el que diu, segurament perquè pensa que l’única funció de la Universitat és fer-hi classe. La culpa, però, no és pas de la gent que pensa així, la culpa és dels universitaris que saben explicitar prou (perdó: no sabem explicitar prou) les diverses funcions de la Universitat: docència, recerca, transferència del coneixement, impuls a la societat del coneixement, dinamitzadors del territori, internacionalització, cohesió, equilibri territorial, etc.

En fi, reflexions que m’han vingut a la vista de les declaracions dels darrers dies.