El blog de l’Enric Canela és una extrordinària font d’informació rellevant. Li he d’agrari que m’hagi fet adonar de la notícia de les protestes de professors en precari a la UAB.
Però em pregunto per què hi ha professors en precari? No serà que les Universitats planfiiquen malament els seus estudis? No serà que malgrat que es donen esperances infundades a aquests professors? No serà que es fan tesis doctorals de manera inadequada?
Una de les raons de l’existència de professorat en precari és la contractació a temps parcial per cobrir docència, de llicenciats que a la vegada segueixen la tesi doctoral. Em sembla que caldria fer una forta reflexió sobre aquest assumpte. Una bona tesi doctoral necessita d’una concentració intel.lectiual i una retribució adequada que alliberi el doctorand d’haver de gastar energies en buscar constantment finançament. Una tesi doctoral s’ha de fer, per anar bé, de jove, i s’ha de fer mitjançant una beca/contracte a temps complet. Fer una mica de docència relacionada amb l’àmbit de la tesi doctoral no està pas malament, si no destorba el ritme de la investigació.
Les Universitats han de donar senyals que vagin en aquesta direcció, impulsant beques pròpies de recerca a temps complet, i concentrant els seus esforços pressupostaris en les persones que dediquen la seva vida laboral a la Universitat. Altrament estem enganyant als investigadors a temps parcial i estem enganyant la Societat.
L’altre dia parlava de les queixes del professorat a precari a la UAB, avui llegeixo una reflexió del Miquel Duran al seu bloc Edunomia que és una càrrega de profunditat contra el sistema. Probablement la forma de realitzar les tesis doctorals és inadequada. He viscut els canvis a la universitat. Anys endarrere la universitat catalana no era gens competitiva i no existia la idea de que la publicació era el més important. Recordo les tesis doctorals, com jo les dirigia, com un “ensenyar a pensar” i “ensenyar l’ofici” al laboratori. El més important era la formació de l’estudiant de doctorat. No sé si ho feia bé o no, però l’objectiu que o tenia era que els estudiants de doctorat aprenguessin. Després va venir el canvi, la pressió de la publicació. Aquest era l’objectiu. Avui el visc. Els estudiants de doctorat són, en molts llocs, mans i no cervells. El que compta és que es publiqui, després la tesi serà la suma d’unes publicacions en les que el doctorand ha contribuït, parcialment juntament amb lastres doctorands. No m’agrada gens. Així no es forma a ningú. Com es resol això? Manca treball intel·lectual individual. Algú hauria d’avaluar, seriosament les tesis doctorals. Qui posa els tribunals? La veritat és que desconec els mecanismes dels països competitius, però aquí es posen als amics (Llegir més).
He intentat que quedés lligat a un retroenllaç, però no acabo d’estar segur que hagi sortit bé. En tot cas segueix al meu bloc http://www.enriccanela.cat/.