Aquesta és una paraula rara, de fet en català només hi ha una entrada a Google, i curiosament té a veure amb la Universitat!. En canvi a Yahoo! n’hi ha més: el Principi de la ProcrastinacióÂ o una reflexió sobre els exàmens, En anglès es fa servir força (procrastination), i descriu l’hàbit de trobar excuses per deixar una feina per a més endavant.
El web de Scientific American en parla (ho he vist gràcies a Boing-Boing). En aquest article, s’hi troben interessants idees relacionades amb l’Economia de la Distracció o l’Economia de la Interrupció: “We have a workplace that is motivationally toxic” (tenim un entorn de treball que és motivacionalment tòxic), “Millions of people hours are spent making [distractions] as succulent as possible” (Milions d’hores-persona es gasten en fer [distracions] el més suculentes possible).
M’ha semblat innovadora l’apliació a grups i organitzadors, més que no pas a persones. Fins i tot el comportament de la borsa, les nacions i els grups pot ser descrit millor fent servir la teoria de la procrastinació.
Pot aplicar-se això al Sistema Universitari? No es van trobant sempre excuses per endarrerir la presa de decisions importants? Quantes vegades s’ha ajornat la decisió sobre com han de ser els estudis en el marc de Bolonya? El dia-a-dia dificulta certament la presa de decisions a llarg termini. Però no se sap mai si és una raó per deixar les coses per a demà o bé una excusa.
En un persona la procrastinació pot ser un problema que cal resoldre amb tractament. Esperem que en política universitària no esdevingui cap problema gaire seriós.
Hi ha un test per saber el nostre grau de procrastinadors… Per cert, mentre el fem (segurament deixant de banda una altra cosa important) estem procrastinant… Fer una entrada diària a un blog, és procrastinar?
Finalment, em pregunto si ha una parula millor per a aquest concepte