Als investigadors els cal equipament per poder treballar. Tan si són científics com tècnics, com si són d’un altre àmbit. Cadascú a la seva manera. Âconseguir equipament és complicat. Però encara n’és més arreglar-lo quan s’espatlla.
Des de fa poc, no es poden imputar a pressupostos de projectes de recerca les despeses causades en arreglar un aparell, per exemple un espectofotòmetre de masses. Com si no poguéssim pagar amb diners de la nòmina la visita del tècnic que ens arregla una rentadora!
L’increment de la burocràcia, la manca de llibertat per fer servir els pressupostos de recerca, i els canvis que hi ha moltes vegades en la gestió de la investigació fa que hi hagi força gent que es quexi. Ahir mateix, a El País, els rectors se’n planyien. Fa alguns dies un bon piló d’investigadors deien que es passaven el dia fent papers. No n’hi ha pas per tant! Exagerats!  Jo només me n’hi passo el 80%!