S’ha abandonat l’excel.lència a la Universitat?

Fa pocs dies, Salvador Cardús publicava un article a La Vanguardia de 7/3/07 titulat “Universidad, también low-cost”. Un article interessant, però des del meu punt de vista una mica massa dur.

En vull senyalar un exemple, l’autor deia “Es cierto que la universidad hace ya tiempo que abandonó la excelencia como criterio de organización con el pretexto de su democratización.”, i “El supuesto bajo nivel con el que llegan los estudiantes no es otra cosa que la consecuencia de ese abandono de la excelencia como criterio de selección y evaluación de alumnos, pero también de los profesores“.

Doncs no hi estic d’acord. La Universitat del nostre entorn no ha tingut mai l’excel.lència com a criteri d’organització. Molt menys encara l’ha tingut com a criteri de selecció i avaluació dels professors. Mai com ara s’ha demanat un nivell investigador al nou professorat (doctor). De fet, molts dels mals de l’actual universitat rauen en els anys 70 i meitats dels 80, i en la manca de criteris de qualitat en la selecció del professorat dels 80 i 90. En general, perquè sempre hi ha excepcions. Però dir que s’ha abandonat l’excel.lència em sembla molt agosarat, perquè no hi ha hagut gaire mai.

Per una altra part, diu “se sustituye a los maestros por entrenadores, acompañando el cambio con una persistente descalificación de lo magistral y la exaltación de unas prácticas de interés dudoso.” Jo crec més aviat que el paper del professor canvia. Segueix essent magistral, però d’una altra forma. Uns estudiants i uns professors que tenen eines formidables al seu abast no poden continuar la seva relació mestre-alumne com fa trenta anys. Jo tinc la sensació que s’ha avançat positivament.

Un terme que m’ha sobtat és de la “burgesia del coneixement”. De la formació d’elits de la societat del coneixement i de la informació se’n parla sovint, jo mateix n’he parlat en aquest blog.

El títol de l’article tampoc no em sembla gaire afortunat. Què hi ha de dolent en donar formació “barata” a molta gent, en lloc de “cara” només a alguns? Em sembla que l’autor ha pecat d’elitista. O potser, senzillament, ens ha volgut fer reflexionar. Si és així, el felicito.