Taula rodona – dels blogs al net-art

Avui he estat a una taula rodona sobre Noves formes d’expressió: del blog al net-art, en el marc de les jornades Un món de pantalles: l’impacte de les noves tecnologies en la vida quotidiana, organitzades pel Centre Cultural La Mercè de Girona.

He pogut copsar la distància que hi ha entre els científics i els artistes, amb els periodistes i escriptors a un punt mig. Sempre va bé saber el punt de vista dels altres camps de coneixement sobre qualsevol tema. Comento aquí algunes de les idees rellevants que hi vaig anotar:

Biel Mesquida: una bona intervenció des del punt de vista d’un escriptor apassionat amb la seva obra. Per a ell, els blogs són una molt bona cosa. Creu que un blog és quelcom a mig camí entre l’escriptura i la parla. El que s’escriu a un blog no es corregeix (en el sentit d’un escriptor). Fer un blog exigeix disciplina, dóna desig d’escriure, proporciona llibertat, crea llibertat. Li agrada molt que s’hi puguin fer comentaris.

Eduard Batlle, periodista d’El Punt: Fa un blog des de fa un any i mig, mig personal, mig polític. El va iniciar per raons personals. Diu que potser aquesta mateix nit hi parlarà d’aquesta ponència a la taula rodona. Els blogs són una font informativa molt important a països amb situació complicada. Un blog permet convertir-se en editor d’un mateix. Creu que el feedback és molt important. A Catalunya encara no es fa servir, com a llocs més avançats, com a eina de benefici personal.

Joan Campàs, artista, professor de la UOC: fa una intervenció força provocativa. Des del meu punt de vista, confon una mica net-art (art sobre la xarxa) amb digital art (art digital). Fa una mica de perspectiva història d’experiències artístiques i no tan artísitques sobre Internet. Diu que l’art digital pretèn que grups humans actuïn d’una forma determinada. L’art digital no és pas per mirar, sinó per actuar-hi. Provoca quan diu que moltes coses (totes?) a Internet són falses. Un exemple que posa és un text en què cada paraula porta al vincle www.paraula.com… Jo crec que això avui ja està superat amb la web semàtinca, www.technorati.com, www.digg.com, etc.

Manel Bayo és un altre provocador, però des d’un punt de vista més racional (i potser clàssic). Al web Life in Progress hi ha tota una simulació de LifeLogging. El ponent insisteix en què a Internet moltes coses no són reals. És difícil separar el real de l’imaginari, la veritat de la mentida.  Jo crec que fins i tot en aquest blog Edunomia s’hi pot fer trampa: es pot escriure una cosa avui perquè sembli que la vaig escriure fa dies, o que sembli que l’hauré escrita dintre d’uns dies…

En la curta discussió d’aquesta taula rodona, jo vaig intervenir per dir que no hi ha diferència entre la capacitat de falsificació a Internet o als mitjans de comunicació clàssics (diaris), per exemple en les fotos retocades. Però a Internet és molt més fàcil saber si una cosa és falsa. No en podem demostrar la veritat, però podem conèixer la seva no-veritat. En això Internet guanya els mitjans de comunicació tradicionals. Crec que els ponents no van acabar d’estar d’acord amb la meva suggerència.

No s’hi parla de web semàntica, no s’hi parla d’agregadors RSS. Al començament es menciona Web 2.0. No es fa servir el terme beta. Una bona taula rodona, amb una discussió massa curta. Ha pagat la pena.

Volia fer l’experiència d’escriure aquesta entrada al meu portàtil en directe, a la mateixa sala de La Mercè. No m’hi vaig veure amb cor. Alguns ponents, crec, que ho haguéssin acceptat. No hauria de ser una cosa normal?

One thought on “Taula rodona – dels blogs al net-art

  1. Em trovo amb el teu blog i m’agrada… estic força d’acord amb l’analisis qiue fas de la conferència… a mes jo també penso que va ser curta…

    una abraçada

Comments are closed.