Un 23% dels parats té estudis superiors: és això dolent per a la Universitat?

A l’edició d’avui 24/1/2007 d’El País, un titular afirma que “un de cada quatre parats té estudis superiors”. En la línia actual dels mitjans de comunicació de reduir titulacions i qüestionar els estudis universitaris, em pregunto si aquest titular és una cosa bona o dolenta.

Quanta gent en disposició de treballar té estudis universitaris (ho buscaré!). Potser, tal i com sembla insinuar l’article, l’atur entre els universitaris és força menor que entre la gent que no té estudis universitaris.

Fins i tot, encara que l’atur entre els universitaris fós més gran, cal deincentivar la formació unviersitària? Per què no és interessant afavorir que les persones tinguin una formació de nivell universitari, encara que després la feina no requereixi un títol universitari? Potser cal poser una mica menys d’emfasi en què una carrera universitària dóna lloca una professió, i remarcar més que una carrera dóna lloc a una formació polivalent que permet assolir coneixement i tenir una determinada cultura, amb un ventall de possibilitats de feina que és ampli.

Mentre tant, m’agradaria comentar l’article que publica la revista Science en el seu primer número de l’any 2007: “IQ Mismatch“, on es senyala un exemple de discrepància entre el nivell intel.lectual dels sol.licitants de feina a una determinada empresa, amb la qualificació (inferior) dels corresponents llocs de treball. Fins i tot evidencia les raons de l’acceptació de les TIC en el món de l’empresa (per altre cantó força òbvia en un món capitalista). Hi queda clar també que no hi ha prou feines que demanen un nivell de formació superior, en la línia del comentari del paràgraf anterior. El gràfic és força clar.

Quin és el problema doncs? La insatisfacció generada. Quina és la solució? Reduir les causes de la insatisfacció.