Edunomia

Gràcies a Boing-Boing i Science News he arribat al reportatge d’una exposició d’Art Matemàtic feta a primers de gener de 2008 a San Diego.

Aquesta foto és d’una flor feta amb papiroflèxia (origami), “Poinsettia Floral Ball”, que és un icosahedre i un dodecahedre al a vegada.

Llegeixo amb sorpresa a La Vanguardia que Medicina de la Universitat de Barcelona està entre les 107 universitats mlllors del món.

No, no és correcte. La versió correcta és que la Universitat Jiao Tong de Shanghai ha fet el 2008 Academic Ranking of World Universities by Broad Subject Fields (ARWU - FIELD 2008), en què es fa una ordenació d’universitats del món per camps de la ciència (Ciència M+F+Q+G+Espai), Medicina, Farmàcia i part de Socials, part de Socials, Enginyeria i Ciències de la Vida).

El problema rau en els indicadors que es fan servir. Com ja he comentat repetidament aquí i aqui, aquest rànking està mal fet; realment, aquesta anàlisi per camps del coneixement és pitjor fins i tot que el general, que té un petit percentatge en fu nció del seu personal i la seva mida.

Fer servir Premis Nobel (25%) afavoreix qui té Premis Nobel (anglosaxons). Això, juntament amb el criteri d’articles indexats i amb el criteri d’articles altament citats no té en compte la mida de les Unviersitats. Evidentment, dues universitas igual de bones (entenent això com productivitat, feina per persona) surten molt diferent en aquest rànking, ja que només es té en compte el volum de producció.

El quart criteri, que és el percentatge d’articles en revistes del TOP-20 (les 20% millors), podria semblar correcte a primera vista, però s’aplica incorrectament, ja que només val un 25% i a més es dóna arbitràriament un valor 100 a la universitat amb valor més alt, i proporcional a les altres (totes tenen valors semblants).

El pitjor, però, és quan es sumen els punts de cadascun dels aparatts: es sumen peres amb patates,

Però què deuen tenir aquesta gent que se’ls fa cas? Jo no dic que la UB no estigui bé, només afirmo que no sé on estaria si el rànking estigués ben fet. Millor dit, sí que ho sé. Altres rànkings com el Times Higher Educaction Supplement estan molt més ben fets.

Una altra cosa. Ni el titular és prou atractiu… Medicina de la UB està empatada al lloc 76 amb 31 altres universitats… podien haver-hi posat un lloc intermig…

El que em sap greu és que un diari seriós no s’adoni de la manifesta incorrecció de la font. Paciència.

Nota: ara m’adono que no vaig veure un article a El País de 30/372007 titulat “¿Leemos bien los rankings universitarios?”. Res de greu.

Divendres hi ha prevista una manifestació a Madrid de diferents col.lectius de joves investigadors per protestar contra les seves condicions de treball. En llegir el seu manifest, m’he trobat amb un document que ja havia detectar, però que no he comentat encara: el Codi de conducta per a la contractació d’invetigadors: carta europea de l’inevstigador. Es pot trobar en aquest pdf (en castellà i anglès) o també en el portal de la Comissió Europea adreçat als investigadors (European Charter for Researchers)

Les recomanacions que es fan en aquseta carta sçon força interessants, i algunes toquen temes que les Univessitats tenen poc regulats en general. A la Universitat de Girona no ens hem adherit encara a aquesta carta, però espero que ho pgouem fer en un futur ben proper.

Precisametn he vist avui 28/2/2007 a El País que la ministra Cabrera proposa un substancial increment dels sours dels investigadors predoctorals. Sempre és una bona notícia (electoral) veure que els joves investigadors tindran una remuneració més digna. Em pregunto, però, com es pagarà, i si això no anirà acomapanyat d’una reducció de beques. Seguirà la política catalana de recerca aquets passos (suposant que la proposa de la ministra acabés materialitzant-se, és clar!)? Seguiran les universitats amb política pròpia de becaris/contractes de recerca predoctoral aquests passos, si estan mig afogades pressupostàriament?

Fins ara a la campanya electoral se n’ha parlat poc, d’Universitats i Recerca. Ara se’n sent alguna cosa. Però pensant-ho bé… perquè és així, per què s’hi dóna tanta importància, no tenim un Estatut i un Govern a Catalunya?

En relació a aquest tema, he vist també a El País que s’ha organitzat una manifestació contra el Procés de Bolonya. En aquesta notícia, l’ex-rector de la UPC afirma que l’objectiu de la reforma “es formar capital humano y no ciudadanos ilustrados y críticos“. Francament, no crec que sigui així. Sóc crític amb algunes de les coses que es fan relacionade amb la reforma, però també hi ha coses bones, com la valoració de les competències transversals i les habilitats comunicatives. Com passa sempre, hi ha avantatges i invonvenients, i no és pas fàcil separar-les.

La Síndrome Brugada: article publicat al Diari de Girona el 27/2/2008

El síndrome Brugada a la wikipedia

Reportatge a El País, 19/3/2006

Fundació Brugada

He trobat un concurs interesant: el Chemistry Communication Challenge 2007. de la Universitat de Singapur, que consisteix‚ bàsicament‚ en un web i en una presentació PowerPoint. Malgrat haver de fer-se en anglès i mandarí, és intressant veure com es valoren diferents aspectes de la presentació. Segurament que s’ha de desenvoupar millor, però és un exemple prou atractiu:

Aspects /Areas Considered /  /Sub-total (%)

Presentation / Clarity in enunciation and effective use of voice
Manner and gestures
Natural and logical presentation and flow
25

Web site / Creativity and novelty
Ease of operation and navigation
Organisation and accuracy of information
25

Subject matter and highlighting / Correct reflection of theme and topic
Correct use of chemical language (reactions, equations, chemical theories, etc)
Correct emphasis and concise summary
Quotation and acknowledgement of others’ work
30

Answering questions / Ability to react to questions raised
20

Llegeixo avui 26/2/2008 a El País el titular Estudiar ciencias ya no seduce. El reportatge tracta les causes de la baixada d’estudiants a ciències. Jo n’he parlat moltes vegades i el nostre grup de recerca ha estudiat i estudia com posar-hi remei. Però la veritat és que les coses són aixó, i gual que en són a Europa o a `Nordamèrica. El País remarca:

Numerosos laboratorios tienen ya más extranjeros que españoles

La cultura del esfuerzo es menor, y también la presión familiar

“La calidad de los estudiantes ha caído”, asegura un neurocientífico

Un investigador puede empezar cobrando menos de 1.000 euros

“Este curso se preinscribieron más estudiantes en biológicas en la Universidad Autónoma de Madrid que en todas las demás carreras de la Facultad de Ciencias. Ni hacen falta en España tantos biólogos, ni tan pocos químicos, físicos y matemáticos”. “En la universidad y en el CSIC nos quejamos de que no encontramos alumnos para el doctorado”.

Tòpics coneguts, però grans veritats. Seguiré comentant aquest article.

És divertit llegir aquesta notícia a Chemistry World: “The white emulsion that forms when the aniseed-flavoured alcoholic drink is mixed with water, defies the rules of theoretical chemistry” (L’emulisó blanca que es forma que es barreja Perdod amb aigua defuig les regles de la química teòrica).

Aquí el concepte de química teòrica es refereix als aspectes maetmàtics de la modelització de les emulsions, i no pas al meu camp de modelització molecular.

Segons aquest article publicat a la revista Langmuir la barreja del pastís Pernod amb aigua es comprta de forma contrària al que és habitual i ben estudiat. Les gotetes d’oli que es formen en afegir aigua al pastís són molt homogènies. D’aquí a nanocàpsules, segones Chemistry World, hi ha una connexió.

Divendres al vespres vam sopar una sèrie de persones per tal de parlar de la Girosfera. Com que no he prioritzat prou parlar-ne, ara em trobo que altres assistents ja n’han parlat. I hi surto en fotos.

Jo mateix n’hi vaig fer, de fotos, i per això he decidit obrir un compte a flickr.com (he vist que és de yahoo!, així que cap problema).

La veritat és que a la trobada de la Girosfera, després que no pogués anar a la trobada de la Catosfera de Granollers, em feia molta gràcia. Hi vaig aprendre moltes coses, a part de tenir converses molt profitoses i agradables. Vaig veure per primer cop un IPhone real, vaig adonar-me de la potencialitat del twitter, i val saber la conveniència del freevy. I vaig coincidir amb el model de càmara digital amb en Miquel.

A més, la Marta Puig va dir que jo era el “degà” de la taula, suposo que perquè segurament era el de més edat… Francament, el fet d’haver mamat de les comunicacions i la informàtica des de 1979, dins del sistema universitari i investigador, em fa sentir una persona activa i nadiva de les TIC (en relació a un article titulat Digital Natives, Digital Immigrants de Mark Presnki (gràcies, Anna R.!).

Gràcies a tots els consells i suggerències, he posat les fotos al flick, i he creat el meu twitter (ja en tenia d’altres, que vam fer servir en activitats univesitàries, però en tenia de meu).

I ho tinc clar: la Girosfera és la comunitat de les persones que volen pertànyer a la Girosfera. Una plaça, l aplaça del mercat imaginària, virtual. De fet, real.

M’ha agradat força la reflexió que fa el THES sobre com hauria de ser una Jornada de Portes Obertes. A part de donar-hi idees, l’autor creu que estudiar localment (a la universitat propera a casa) tampoc no és pas tan mala idea.

Els estudiants, en visitar la Universitat, no pensen en ser grans investigadors o visitar el Japó, pensenm és aviat en la diversió que pugui haver-hi o en l’oportunitat de millorar les seves relacions socials. I els estudiants i famílies es fixen en si els Campus són nets o hi ha una bona organització (una mala organització deixa una imatge dolenta per sempre). Com diu l’autor, cal netejar els lavabos abans d’una Jornada de Portes Obertes.

Ja he dit en altres ocasions que els estudiants de secundària haurien de considerar la Universitat com a seva molt abans d’entrar-hi (sobretot les que tenen un quasimonopoli territorial com la UdG):

Universities that work with schoolchildren are more likely to persuade the wary and the inexperienced that higher education is for them than institutions that just wait for the Universities and Colleges Admissions Service forms to roll in. Engaging with children from primary age, and with their parents, gives universities and schools many more years to work through the issues – financial, educational, cultural and social. It also increases the chances of matching prospective students to the right courses, thus reducing the possibility that they will not complete.

Ja sé que és a Anglaterra, però en podem aprendre alguna cosa.