Edunomia

M’agraden molt els articles sobre universitars d’en Xavier Marcet que publica al seu blog. Vaig tenir-lo de professor en un curs de la UPC i em va agradar molt.

No estic pas gaire d’acord però, per superficial, amb el seu article sobre com millorar la posició de les universitats al rànquing de Shanghai (l’Enric Canela també en parla al seu blog). Ja n’he parlat moltes vegades, aquest rànking està mal fet - una altra cosa és que hi hagi gent que li faci cas.

No tan sols no estic d’acord en què calgui millorar la posició en aquest rànking (el que cal fer és perdusadir els mitjans que cal mirar d’altres bons rànkings com el del Times Higuer Educacion Supplement), sinó que aquí la governança no sé si és el principal problema a resoldre. El que cal és una autoconvicció que només captant i retenint el talent s’aconseguiran bones universitats. De veritat ens creiem que un canvi en el sistema de governança afavorirà el talent? O és que no veiem com els parlaments no són capaços de legislar en aquest sentit?

Són les persones que formen les universitats, els ciutadans, la Societat, qui s’ha de convèncer a sí mateixa que la millora als rànkings, fins i tot al de Shanghai, passa per una bona recerca, per la creativitat, per la innovació i la transferència del coneixement creat.

I per cert, ja n’estic cansat, d’aquest tema de Shanghai. Em poso un termin fins Nadal per elaborar un nou rànking d’universitats priopi. Un repte per assolir.

Reopassant les notícies de vacances m’he trobat una notícia d’ABC del 8 d’agost, que després he vist que comenta l’Enric Canela al seu blog: el darrer informe de Webometria. Ja n’he parlat altres vegades d’aquest informe, però voldira esmentar el comentari que fa ABC:

En este sentido, las universidades catalanas, «que deberían estar mucho más arriba en la clasificación, por encima algunas de ellas incluso de la Complutense, se ven penaliza-, das por la falta de un dominio unificado ¿afirma Aguillo¿, ya que muchos de sus departamentos operan bajo el dominio “.edu”, otros con “.cat”, y otros finalmente con el dominio español “.es”… Esto confunde a quienes buscan en sus web información de todo tipo, tanto estudiantes como profesores o investigadores de postgrado de todo el mundo. Las autoridades competentes deberían unificar estos dominios». Consultar el ranking completo:

Em sorprèn agradablement que, per una vegada, ABC no aprofiti i faci un comentari assenyat. No diu que tothom hagi de tenir un docini “.es”, sinó que cal tenir-ne només un.

Des d’un punt de vista de màrqueting crec que té raó. La història, però, és complicada, i no és fàcil navegar entre els partidaris dels tres dominis d’alt nivell .es, .cat i .edu. A la Universitat de Girona mateix, l’any passat s’hi va veure una certa discussió sobre aquest tema, al Consell de Govern, que finalment va acabar amb una votació ajustada a favor del domini .edu.

El que importa, doncs, és que un cop decidit un domini, es faci servir, es faci servir bé, i que els buscadors no trobin els altres dominis. Caldrà que passi un temps.

I de totes formes, tampoc estic pas tan segur que els rànkings com el de webometria tinguin cap importància espcecial, a part de senyalar tendrències. I tenen deficiències, tal com he senyalat en alguna altra ocasió.